Matemáticu

Matemáticu
profesión, grupo de ocupaciones de la CIUO (es) Traducir y ocupación
científicu
Cambiar los datos en Wikidata

Un matemáticu (del llatín: mathēmāticus y esti de la mesma del griegu μαθηματικός mathēmatikós) ye una persona que la so área primaria d'estudiu ya investigación ye la matemática, ye dicir que contribúi con nueva conocencia nesti campu d'estudiu. En sentíu estrictu, un matemáticu ye un investigador nel área de les matemátiques.

El términu anubre una gran gama de competencies y de práutiques bien distintes, que comparten un vocabulariu común y un formalismu específicu, según una esixencia de rigor mesma d'esta disciplina.

Ye capaz de convertir en fechos verificables les lleis formulaes en forma xeneral (resolución d'ecuaciones) y analiza la validez de diches lleis por aciu l'usu d'estadístiques. Usa, inventa, cavilga y esperimenta cola matemática col fin d'atopar nueves aplicaciones de los métodos matemáticos con vistes al so usu na investigación científica o na aplicación téunica.[1]

El términu xenéricu matemáticu puede decantase en dominios más acutaos, como por casu: xeómetra, alxebrista, analista, etc.

Distintos usos del términu matemáticu

Esisten principalmente dos interpretaciones, per un sitiu, llámase-y matemáticu a aquella persona que trabaya viviegamente na investigación matemática,[2] lo cual, na actualidá, la mayoría de les vegaes acompañar con publicaciones en revistes especializaes na tema; a esta clasificación pertenecen Henri Poincaré o Andrew Wiles, por casu. Per otru llau, matemáticu puede designar a una persona con conocencia especiales en matemática,[3] o que trabayó nun campu conexo como la enseñanza o la vulgarización; como por casu Aurelio Baldor o Martin Gardner.

La Xunión Matemática Internacional publica un anuariu mundial de matemáticos,[4] la definición retenida ye:

Llámase-y matemáticu activu a toa persona que publicara, mientres los 4 últimos años, siquier 2 artículos referenciaos nos trés bases de datos bibliográficos: la Zentralblatt MATH, la Mathematical Reviews y la Referativny Zhurnal.

Suel faese dacuando la distinción ente matemátiques pures y matemátiques aplicaes[5] pa estremar la investigación en matemática, de la investigación n'árees rellacionaes (industria, inxeniería, teunoloxía) o interdisciplinas (ciencies cognitives), en ciencies allegaes (estadística, informática) o inclusive en ciencies sociales (filosofía, historia). Esta distinción, sicasí, nun ye aceptada unánimemente, como tampoco la clasificación d'un matemáticu como "científicu".[6]

Matemáticu puru

Leonhard Euler.
Carl Friedrich Gauss.
  • Leonhard Euler (1707 - 1783) (de formación físicu y matemáticu), ye xeneralmente consideráu como'l mayor de los matemáticos; la so pimpana obra cubre delles cañes del saber científicu y matemáticu, y ye responsable de gran parte de la notación y terminoloxía utilizaes na actualidá, como'l conceutu de función. Ye tamién «el matemáticu más prolíficu».[7]
  • Carl Friedrich Gauss (1777– 1855) (matemáticu, astrónomu y físicu), moteyáu «el príncipe de les matemátiques». Gauss foi un neña maravía, y ensin duldes el matemáticu más destacáu del sieglu XIX; tamién llamáu «el más grande dende l'Antigüedá».
  • Srinivasa Ramanujan (1887 - 1920) foi un matemáticu indiu autodidacta; magar nun tener formación académica, realizó estraordinarios apurras n'analís, teoría de númberos, series y fracciones continues.[8]
  • Évariste Galois (1811 - 1832), muertu en duelu a los venti años d'edá, antemanó cañes astractes de la matemática rellacionaes con teoría d'ecuaciones, álxebra astracta y teoría de grupos.[9]
  • N. Bourbaki (s. XX). El coleutivu Nicolas Bourbaki escribió testos de matemática que fueron influyentes nel desenvolvimientu d'esta ciencia (Vease: Historia de les matemátiques). Roblaba col pseudónimu, de forma qu'atribuyía anónimamente la obra a «un solu matemáticu» ficticiu.El grupu Bourbaki taba conformáu por personalidaes como Jean Dieudonné, Henri Cartan, André Weil, Jean-Pierre Serre (medaya Fields), ente otros. Dempués del fracasu de la matemática moderna, el so influxu menguó. "Euclides sigue viviendo", anque los de Bourbaki declarar muertu. El so programa nun foi completáu.;[10][11]
  • Emmy Noether (s.XX), realizó meyores cruciales en álxebra astracta y física teórica; ye considerada como «la más grande matemática de la historia», y unu de los matemáticos más importantes del so tiempu.[12]

Matemáticos del sieglu XXI

Muyeres matemátiques

Emmy Noether (1882-1935), matemática.

De resultes de les enormes dificultaes y torgues colos que les muyeres tuvieron qu'enfrentase, a lo llargo de la historia y en tolos llugares del mundu, pa poder llevar a cabu un llabor d'estudiu o investigación en matemátiques (y na ciencia, polo xeneral), la mayoría de les persones que sobresalieron nel área de les matemátiques y algamaron sonadía universal fueron homes. A pesar d'estos inconvenientes, hubo muyeres que, gracies a una indomable voluntá, una posición social alta y, xeneralmente, a l'ayuda de dalgún mecenes masculín, dexaron una buelga imborrable nes matemátiques. Y non solo porque les sos histories de superación sían un exemplu, sinón porque les sos contribuciones científiques tuvieron una notable repercusión y relevancia. Ente les muyeres matemátiques más prominentes nacíes antes del sieglu XX podemos citar a: Téano de Crotona (sieglu VI  e. C.), Hipatia d'Alexandría (alredor del 400), Ada Lovelace (1815-1852), Maria Gaetana Agnesi (1718-1799), Sophie Germain (1776-1831), Sofia Kovalévskaya (1850-1891), Alicia Boole Stott (1860-1940), Émilie du Châtelet (1706-1749), Carolina Herschel (1750-1848), Mary Somerville (1780-1872) y Florence Nightingale (1820-1910).

Los fondos cambeos demográficos y sociales socedíos principalmente dende'l final de la Segunda Guerra Mundial favorecieron la integración de les muyeres nel ámbitu llaboral y el paulatín amenorgamientu de les diferencies d'oportunidaes colos homes. Poro, la llista de grandes muyeres matemátiques del sieglu XX ye estensa y ente les sos figures más destacaes cabo mentar a Mileva Marić (1875-1948), Emmy Noether (1882-1935), Mary Lucy Cartwright (1900-1998), Rózsa Péter (1905-1977), Grace Murray Hopper (1906-1992), Olga Taussky-Todd (1906-1995), Julia Robinson (1919-1985), Emma Castelnuovo, (1913-2014), María Wonenburger (1927-2014), Ingrid Daubechies (1954-).

Sicasí, la presencia de les muyeres nos puestos académicos y científicos de responsabilidá ye escasa. Por ello, y como asocede nos demás ámbitos de la conocencia, en diversos países esisten asociaciones de muyeres matemátiques con una fuerte implicación social na busca de la igualdá d'oportunidaes nel marcu de la investigación y la docencia en matemátiques. Este ye'l casu de l'Asociación Mujer y Matemátiques,[13] la European Women in Mathematics (EWM)[14] o la Comisión Muyeres y Matemátiques de la Real Sociedá Matemática Española,[15] según delles asociaciones llatinoamericanes de muyeres matemátiques.

Cabo citar a Roswitha, monxa d'un conventu saxón del sieglu X, de meyor y mayor trabayu en lliteratura y filosofía que na ciencia de los númberos. Sicasí llució bon conocencia de l'Aritmética de Boecio y menta cuestiones amestaes a númberos defeutivos y perfectos, señalando ente ellos a 6, 28, 496, y 8128.[16]

Nuna publicación sobre matemática recreativa de Rodríguez Vidal y Rodríguez Rigual, tamién figuren los nomes que siguen, como cultoras de matemática.

  • Lady Ada Lovelace
  • Lady Maontagu
  • Marquesa de Espeja
  • Josefa Amar y Borbón

Premios y distinciones

Medaya Fields, remembrando al matemáticu Arquímedes.

Nun esiste premiu Nobel de matemátiques; el Premiu Abel o la Medaya Fields considerar polo xeneral el so equivalente.

Fundaciones y Sociedaes Matemátiques

Sigles Nome Sede Empecipio Logo
AAS[17] Australian Academy of Science Bandera de Australia Australia 1954
Abertis[18] Fundación Abertis  España 1999
ACM[19] Association for Computing Machinery Special Interest Group 1947
AMS[20] American Mathematical Society  Estaos Xuníos d'América 1888
ANCEFN[21] Academia Nacional de Ciencies Exactes, Físiques y Natural Bandera d'Arxentina Arxentina 1874
ANCYT[22] Academia Nacional de Ciencia y Tecnología  Perú
ANTS[23] Algorithmic Number Theory Symposium Alemaña 1994
APS[24] American Physical Society  Estaos Xuníos d'América 1889
APSF[25] Alfred Pritchard Sloan Foundation  Estaos Xuníos d'América 1875
ASA[26] American Statistical Association  Estaos Xuníos d'América 1839
ASF[27] Académie des Sciences  Francia 1666
ASL[28] Association for Symbolic Logic  Estaos Xuníos d'América 1936
AWM[29] Association for Women in

Mathematics

 Estaos Xuníos d'América 1971
ASME[30] American Society Of Mechanical Engineers  Estaos Xuníos d'América 1880
AustMS[31] Australian Mathematical Society Bandera de Australia Australia 1956
BMG[32] Berliner Mathematischen Gesellschaft Alemaña 1901
Balzan[33] Fondazione Internazionale Premiu Balzan  Italia  Suiza 1956
BMS[34] Belgian Mathematical Society  Bélxica 1921
CIMAT[35] Centru d'Investigación en Matemátiques, A.C.  Méxicu 1980
CMF[36] Fundación Chern  Estaos Xuníos d'América 2010
CMI[37] Clay Mathematics Institute  Estaos Xuníos d'América 1998
CMS[38] Canadian Mathematical Society  Canadá 1945
CNCA[39] Conseyu Nacional de la Cultura y les Artes de Chile  Chile 2003
CNRS[40] Centre national de la recherche scientifique  Francia 1939
CONACYT[41] Conseyu Nacional de Ciencia y Teunoloxía Bandera de Méxicu Méxicu 1970
CONICIT[42] Conseyu Nacional pa Investigaciones Científiques y Teunolóxiques Bandera de Costa Rica Costa Rica 1972
CRM[43] Centre de Recherches Mathematiques  Canadá 1968
CSIC[44] Conseyu Cimeru d'Investigaciones Científiques  España 1998
DMV[45] Deutsche Mathematiker-Vereinigung Alemaña 1993
ECM[46] European Congresses of Mathematics  Polonia 1992
ECCOMAS[47] European Community on Computational Methods in Applied Sciences and Engineering Europa 1901
Elsevier[48] Elsevier Foundation  Estaos Xuníos d'América 1956
EMS[49] European Mathematical Society Alemaña
EPFL[50] École polytechnique fédérale de Lausanne  Suiza
ERC[51] European Research Council Europa 2002
ESF[52] Fundación Europea de la Ciencia [[Imaxe:Flag

of Europe.svg|25px]] Europa

ETHZ[53] Eidgenossische Technische Hochschule-Zurich  Suiza
EURASC[54] European Academy of Sciences  Bélxica
FBBVA[55] Fundación BBVA  España Fundación
FBS[56] Fundación Banco Santander  España Fundación
FCFM[57] Facultá de Ciencies Físiques y Matemátiques, Universidá de Chile  Chile 1840
FCM[58] Fundación Caxa Madrid  España 1991
FCRI[59] Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació  España
FoCM[60] Foundations of Computational Mathematics 1995
FPA[61] Fundación Príncesa d'Asturies  España 1980
FSK[62] Fundación Sofía Kovalévskaia  Méxicu 1942
GAMNI[63] Groupe pour l'Avancement des Méthodes Numériques de l'Ingénieur  Francia 1992
GenCat[64] Generalitat de Catalunya  España
Google[65] Google {{Estaos

Xuníos}}

HAS[66] Hungarian Academy of Sciences Bandera d'Hungría Hungría 1825
Humboldt Foundation[67] Humboldt Foundation Alemaña 1953
IAMP[68] International Association of Mathematical Physics Europa 1976
ICA[69] Institute Of Combinatorics And Its Applications  Canadá 1990
ICMAT[70] Institutu de Ciencies Matemátiques  España 2008
ICHM[71] International Commission on the History of Mathematics  Estaos Xuníos d'América 1971
ICIAM[72] International Council for Industrial and Applied Mathematics  Estaos Xuníos d'América 1987
ICM[73] International Congress of Mathematicians
ICMI[74] International Commission on Mathematical Instruction 1897
ICTCM[75] International Conference on Technology in Collegiate Mathematics
ICTP[76] Abdus Salam International Centre for Theoretical Physics  Italia 1964
IEC[77] Institvt d'Estvdis Catalans  España 1907
IEEE-CS[78] IEEE Computer Society  Estaos Xuníos d'América 1946
IMA[79] Institute of Mathematics and its Applications Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu 1964
IMAFF[80] Institutu de Matemátiques y Física Fundamental  España
IMT[81] Institut de Mathématiques de Toulouse  Francia 1887
IMU[82] International Mathematical Union Alemaña 1920
INFORMS[83] Institute for Operations Research and the Management Sciences  Estaos Xuníos d'América
ISDE[84] International Society of Difference Equations
Konex[85] Fundación Konex Bandera d'Arxentina Arxentina 1980
KVA[86] Swedish Royal Academies  Suecia 1739
LMS[87] London Mathematical Society Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu 1865
MAA[88] Mathematical Association of America  Estaos Xuníos d'América 1915
MEC[89] Ministeriu d'Educación y Ciencia d'España  España
MFO[90] Mathematisches Forschungsinstitut Oberwolfach Alemaña 1944
MICIT[91] Ministeriu de Ciencia y Teunoloxía Bandera de Costa RicaCosta Rica
MOS[92] Mathematical Optimization Society 1973
MSJ[93] Mathematical Society of Japan  Xapón 1946
NAS[94] National Academy of Sciences  Estaos Xuníos d'América 1974
NFT[95] Number Theory Foundation  Estaos Xuníos d'América
NUST[96] National University of Sciences and Technology  Paquistán 1991
ÖMG[97] Österreichische Mathematische Gesellschaft Bandera de Austria Austria 1903
PIMS[98] Pacific Institute for the Mathematical Sciences  Canadá 1996
RAS[99] Russian Academy of Sciences  Rusia 1724
RSC[100] Royal Society of Canada  Canadá 1882
RSL[101] Royal Society of London Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu 1660
RSME[102] Real Sociedá Matemática Española  España
RSS[103] Royal Statistical Society Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu 1834
XASTRA[104] Shanmugha Arts, Science, Technology & Research Academy Bandera de India India 1984
SCM[105] Societat Catalana de Matemàtiques  España 1998
SEMA[106] Sociedá Española de Matemática Aplicada  España 1991
SEP[107] Secretaría d'educación pública  Méxicu
SIAG[108] SIAM Activity Group  Estaos Xuníos d'América
SIAM[109] Society for Industrial and Applied Mathematics  Estaos Xuníos d'América 1951
SIMAI[110] Società Italiana per la Matematica Applicata y Industriale  Italia 1989
SMAI[111] Lisez maintenant Société de mathématiques appliquées et industrielles  Francia 1983
SMF[112] Société Mathématique de France  Francia 1872
SMM[113] Sociedá Matemática Mexicana  Méxicu 1943
SPB[114] Saint Petersburg Mathematical Society  Rusia 1890
UMALCA[115] Xunión Matemática d'América Llatina y el Caribe América
Llatina
1995
UMI[116] Unione Matematica Italiana  Italia 1922
WFNMC[117] World Federation of National Mathematics Competitions 1984

Cites

Cites de o por matemáticos
Un matemáticu ye una máquina que tresforma café en teoremes.
—Atribuyíu a Alfréd Rényi[118] y Paul Erdős.
Die Mathematiker sind eine Art Franzosen; redet man mit ihnen, so übersetzen sie ye in ihre Sprache, und dann ist ye alsobald ganz etwas anderes. (Los matemáticos son [como] un francés; si díces-yos daqué, traducir al so propiu llinguaxe, y darréu significa cualesquier otra cosa.)
Johann Wolfgang von Goethe.
Un matemáticu, al igual qu'un pintor o un poeta, ye un creador de patrones. Si los suyos son más duraderos, ye porque tán fechos d'idees.
G. H. Hardy, Apoloxía d'un matemáticu.
Dalgún d'ustedes atopó dalguna vegada un matemáticu y pregúntase cómo llegó ellí.
Tom Lehrer.
Ye imposible ser matemáticu ensin ser un poeta de l'alma.
Sofia Kovalevskaya.

Ver tamién

Referencies

  1. Guía del Estudiante 1988, EUDEBA, preparada pola Direición d'Orientación Vocacional de la Universidá de Buenos Aires.
  2. Qu'est-ce qu'un mathématicien? Entrevista con André Lichnerowicz, (en francés).
  3. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: matemáticu
  4. Sitio web: IMU, (n'inglés).
  5.  Varios autores (1910-1911), «Mathematics», en Chisholm, Hugh (n'inglés), Encyclopædia Britannica. A Dictionary of Arts, Sciences, Literature, and General information (11.ª edición), Encyclopædia Britannica, Inc.; anguaño en dominiu públicu 
  6. Dáu'l calter astractu del so material de trabayu, y la so vinculación col llamáu métodu científicu.
  7. La vasta influencia de Euler en cálculu y analís ye tan solo comparable al tamién prolíficu Augustin Louis Cauchy (1789 - 1857).
  8. El talentu especial» de Ramanujan foi potenciáu pol matemáticu Hardy, tres un intercambiu epistolar.
  9. El "trazu de xeniu" de Galois foi redescubierto por Joseph Liouville en 1943, y dio orixe a la güei llamada «teoría de Galois».
  10. Klinge, Morris Fracasu de la Matemática Moderna, (1975).
  11. Klinge, Morris, Matemática pa humanistes, ISBN 968-16-3093-9
  12. Yuval Ne'eman, "The Impact of Emmy Noether's Theorems on XX1st Century Physics".
  13. «Sitio web». Archiváu dende l'orixinal, el 2006-07-17.
  14. «European Women in Mathematics». Archiváu dende l'orixinal, el 2024-06-03.
  15. Comisión Mujer y Matemátiques de la Real Sociedá Matemática Española
  16. Cuentes y cuentos de los matemáticos de Rodríguez Vidal y Rodríguez Rigual (198& ISBN 84-291-5149-4 p.137
  17. AAS. «Australian Academy of Science». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  18. Abertis. «Fundación Abertis». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  19. ACM. «Association for Computing Machinery Special Interest Group». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  20. AMS. «American Mathematical Society». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  21. ANCEFN. «Academia Nacional de Ciencies Exactes, Físiques y Naturales». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  22. ANCYT. «Academia Nacional de Ciencia y Tecnología». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  23. ANTS. «Algorithmic Number Theory Symposium». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  24. APS. «American Physical Society». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  25. APSF. «Alfred Pritchard Sloan Foundation». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  26. ASA. «American Statistical Association». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  27. ASF. «Académie des Sciences». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  28. ASL. «Association for Symbolic Logic». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  29. AWM. «[https://web.archive.org/web/20191206142940/https://sites.google.com/site/awmmath/ Association for Women in Mathematics]». Archiváu dende l'orixinal, el 2019-12-06.
  30. ASME. «American Society Of Mechanical Engineers». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  31. AustMS. «Australian Mathematical Society». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  32. BMG. «Berliner Mathematischen Gesellschaft». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  33. Balzan. «Fondazione Internazionale Premiu Balzan». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  34. BMS. «Belgian Mathematical Society». Archiváu dende l'orixinal, el 2014-02-28.
  35. CIMAT. «Centro d'Investigación en Matemátiques, A.C.». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  36. CMF. «Fundación Chern». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  37. CMI. «Clay Mathematics Institute, Massachusetts». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  38. CMS. «Canadian Mathematical Society». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  39. CNCA. «Conseyu Nacional de la Cultura y les Artes de Chile». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  40. CNRS. «Centre national de la recherche scientifique». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  41. CONACYT. «Conseyu Nacional de Ciencia y Tecnología». Archiváu dende l'orixinal, el 2017-11-02.
  42. CONICIT. «Conseyu Nacional pa Investigaciones Científiques y Teunolóxiques». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  43. CRM. «Centre de Recherches Mathematiques». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  44. CSIC. «Conseyu Cimera d'Investigaciones Científiques». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  45. DMV. «Deutsche Mathematiker-Vereinigung». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  46. ECM. «European Congresses of Mathematics». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  47. ECCOMAS. «European Community on Computational Methods in Applied Sciences and Engineering». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  48. Elsevier. «Elsevier Foundation». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  49. EMS. «European Mathematical Society». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  50. EPFL. «École polytechnique fédérale de Lausanne». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  51. ERC,CEI. «European Research Council = Conseyu Européu d'Investigación».
  52. ESF. «Fundación Europea de la Ciencia». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  53. ETHZ. «Eidgenossische Technische Hochschule-Zurich». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  54. EURASC. «European Academy of Sciences». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  55. FBBVA. «Fundación BBVA». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  56. FBS. «Fundación Banco Santander». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  57. FCFM. «Facultá de Ciencies Físiques y Matemátiques, Universidá de Chile».
  58. FCM. «Fundación Caja Madrid». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  59. FCRI. «Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  60. FoCM. Foundations of Computational Mathematics.
  61. FPA. «Fundación Príncipe d'Asturies». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  62. FSK. .
  63. GAMNI. «Groupe pour l'Avancement des Méthodes Numériques de l'Ingénieur».
  64. GenCat. «Generalitat de Catalunya». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  65. Google. «Google».
  66. HAS. «Hungarian Academy of Sciences».
  67. Humboldt Foundation. «Humboldt Foundation».
  68. IAMP. «International Association of Mathematical Physics». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  69. ICA. «Institute Of Combinatorics And Its Applications». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  70. ICMAT. «Institutu de Ciencies Matemátiques». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  71. ICHM. «International Commission on the History of Mathematics». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  72. ICIAM. «International Council for Industrial and Applied Mathematics». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  73. ICM. «International Congress of Mathematicians».
  74. ICMI. «International Commission on Mathematical Instruction». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  75. ICTCM. «International Conference on Technology in Collegiate Mathematics». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  76. ICTP. «Abdus Salam International Centre for Theoretical Physics». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  77. IEC. «Institvt d'Estvdis Catalans». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  78. IEEE-CS. «IEEE Computer Society». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  79. IMA. «Institute of Mathematics and its Applications». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  80. IMAFF. «Institutu de Matemátiques y Física Fundamental». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  81. IMT. «Institut de Mathématiques de Toulouse». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  82. IMU. «International Mathematical Union». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  83. INFORMS. «Institute for Operations Research and the Management Sciences». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  84. ISDE. «International Society of Difference Equations». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  85. Konex. «Fundación Konex». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  86. KVA. «Swedish Royal Academies». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  87. LMS. «London Mathematical Society». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  88. MAA. «Mathematical Association of America». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  89. MEC. «Ministeriu d'Educación y Ciencia d'España». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  90. MFO. «Mathematisches Forschungsinstitut Oberwolfach». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  91. MICIT. «Ministeriu de Ciencia y Tecnología». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  92. MOS. «Mathematical Optimization Society». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  93. MSJ. «Mathematical Society of Japan».
  94. NAS. «National Academy of Sciences». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  95. NFT. «Number Theory Foundation». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  96. NUST. «National University of Sciences and Technology». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  97. ÖMG. «Österreichische Mathematische Gesellschaft». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  98. PIMS. «Pacific Institute for the Mathematical Sciences». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  99. RAS. «Russian Academy of Sciences». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  100. RSC. «Royal Society of Canada». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  101. RSL. «Royal Society of London».
  102. RSME. «Real Sociedá Matemática Española». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  103. RSS. «Royal Statistical Society». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  104. SASTRA. «Shanmugha Arts, Science, Technology & Research Academy». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  105. SCM. «Societat Catalana de Matemàtiques». Archiváu dende l'orixinal, el 2011-10-09.
  106. SEMA. «Sociedad Española de Matemática Aplicada». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  107. SEP. «Secretaría d'educación pública». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  108. SIAG. «SIAM Activity Group». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  109. SIAM. «Society for Industrial and Applied Mathematics». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  110. SIMAI. «Società Italiana per la Matematica Applicata y Industriale». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  111. SMAI. «Lisez maintenant Société de mathématiques appliquées et industrielles».
  112. SMF. «Société Mathématique de France».
  113. SMM. «Sociedad Matemática Mexicana». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  114. SPB. «Saint Petersburg Mathematical Society». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  115. UMALCA. «Xunión Matemática d'América Llatina y el Caribe». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  116. UMI. «Unione Matematica Italiana».
  117. WFNMC. «World Federation of National Mathematics Competitions». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'avientu de 2015.
  118. O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F., «Matemáticu» (n'inglés), MacTutor History of Mathematics archive, Universidá de Saint Andrews, http://www-history.mcs.st-andrews.ac.uk/Biographies/Renyi.html .

Enllaces esternos


Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Portal di Ensiklopedia Dunia

Kembali kehalaman sebelumnya