Bootstrapping (informàtica)
La paraula anglesa bootstrapping és generalment un terme utilitzat per descriure l'arrencada, o procés d'inici de qualsevol ordinador. Sol referir-se al programa que arrenca un sistema operatiu com per exemple GRUB, LiLo (utilitzats en sistemes GNU/Linux, per exemple), BCD o NTLDR (utilitzats en sistemes Windows). S'executa després del procés POST (power-on-self-test) del BIOS. També és anomenat «Boot loader» (carregador d'inici). Procés d'arrencadaQuan un equip s'encén:
Entorns de programacióEl bootstrapping també pot referir-se al procés mitjançant el qual s'han desenvolupat entorns de programació cada vegada més complexos a partir d'uns altres més simples. L'entorn més simple seria, potser, un editor de textos molt senzill (p. ex. ed) i un programa assemblador. Utilitzant aquestes eines, es pot escriure un editor de text més complex i un compilador simple per a un llenguatge de més alt nivell i així successivament, fins a obtenir un entorn de desenvolupament integrat i un llenguatge de programació de molt alt nivell. Components d'un sistemaTambé, per exemple, és conegut aquest terme, quan es «construeix» un sistema sencer a partir dels seus components bàsics, o bé, de prèvies versions precompilades d'aquests components, com per exemple una instal·lació via «stage1» de Gentoo Linux o 'net install' de Debian. Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia