Comunitat de Treball dels Pirineus
La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) és un organisme públic i interregional de cooperació transfronterera integrat per:
Té la seu a Jaca. Des del 2005 funciona sota la forma jurídica d'un consorci regit pel dret públic espanyol. I té per objectiu promoure el desenvolupament del territori pirinenc mitjançant la cooperació de les diferents administracions, organismes i agents locals.[1] Els 5 idiomes oficialsSegons l'art.20.6 dels seus Estatuts, els idiomes oficials de la CTP són l'euskera, el català, l'occità, el castellà i el francès. Els documents i els esdeveniments institucionals es tradueixen i s'interpreten com a mínim en aquests 5 idiomes. Aquest és el nom de la Comunitat en els diferents idiomes oficials:
Les dades clau
La històriaLa història de la Comunitat de Treball dels Pirineus es pot resumir en 8 dates:[2]
El règim jurídicSegons l'art.3 dels seus Estatuts, el Consorci de la CTP es regeix pel dret públic espanyol i pels seus Estatuts, d'acord amb el que s'estableix al Tractat de Baiona i al Protocol d'esmena i adhesió d'Andorra. Per a l'exercici de les seves funcions, el Consorci pot col·laborar amb altres entitats públiques o privades des 3 estats mitjançant els corresponents convenis o contractes segons el cas. A causa de l'especificitat de la seva situació geogràfica i política –un territori construït al voltant del Massís dels Pirineus, entre dos mars (Atlàntic i Mediterrani) i a cavall de tres Estats– la CTP ha de considerar diferents legislacions i treballar amb una multiplicitat d'entitats (Estats, entitats locals franceses i comunitats autònomes espanyoles, organismes públics diversos, i agents privats locals). La seu històrica de la CTP era a la Torre del Rellotge de Jaca (Osca), inaugurada el 1987. Però la seu administrativa de la CTP es troba a l'edifici de l'Institut Pirinenc d'Ecologia (IPE), al número 8 de l'Avenida Nuestra Señora de la Victoria de Jaca (Osca). Els òrgans de funcionamentSegons l'article 5 i següents dels seus Estatuts, la CTP té 5 òrgans per al seu funcionament:[8] La PresidènciaLa Presidència de la Comunitat de Treball dels Pirineus és un càrrec rotatori que canvia cada dos anys. L'ordre de rotació és el següent:
El President o Presidenta representa la CTP i convoca i presideix el Ple, que es reuneix un cop l'any. La Secretaria GeneralDepèn de la Presidència i té com a tasca l'organització de les reunions del Comitè Executiu i el seguiment de les accions empreses per la CTP i de la seva situació financera. Està formada per un/a secretari/ària general, nomenat/ada per la Presidència, després de rebre l'aprovació de la resta d'integrants de la CTP. El Comitè ExecutiuÉs l'òrgan de decisió de la CTP i està format per un representant titular i un suplent de cada territori. Coordina i s'encarrega d'implantar el programa d'accions de la presidència. Es reuneix com a mínim 2 vegades l'any. La DireccióPersona designada pel Comitè Executiu i encarregada d'assegurar el dia a dia de les tasques que aquest li encomani. El Ple (o Consell Plenari)El Ple és la reunió dels presidents i les presidentes dels membres de la CTP, la qual s'ha de fer com a mínim un cop l'any. Al Plenari s'acorden les orientacions estratègiques i polítiques del Consorci de la CTP, basades en les propostes realitzades pel Comitè Executiu. Aquestes orientacions es recullen cada any en un document anomenat «Declaració comuna de presidents/es» que se signa al Plenari. Al novembre de 2019 es va celebrar el XXXVII Plenari de la CTP en el qual el president del Govern d'Aragó va passar el relleu de la Presidència del Consorci a la Generalitat de Catalunya. En ocasió de cada Plenari, es fa pública la Declaració Comú dels presidents i les presidentes.[9] Les seves accionsLa CTP treballa principalment amb dos instruments: el POCTEFA i l'EPi: El programa POCTEFAAquestes sigles són l'acrònim del Programa Interreg Espanya-França-Andorra, que es renova cada 6 anys, i del qual la CTP n'és l'autoritat de gestió. El POCTEFA V va ser el programa vigent en el període 2014-2020 (dotat amb 189 milions d'euros), i el POCTEFA VI abarcarà el període 2021-2027. Es tracta d'un programa creat i finançat per la Unió Europea per tal de cofinançar projectes de cooperació fronterera entre actors dels tres estats i afavorir així el desenvolupament i integració de la zona.[10][11] Al llarg del Programa POCTEFA 2007-2013 2013 va ser dotat amb 168 milions d'euros provinents del fons FEDER i es van programar 152 projectes, amb un nivell d'execució del 99 %, la qual cosa significa que la gestió dels fons europeus per part del programa és eficient i exemplar.[12] L'Estratègia Pirinenca (EPi)Des del 2016 la CTP va començar a treballar en l'Estratègia Pirinenca, ja que volia respondre a reptes de desenvolupament dels territoris pirinencs més enllà del POCTEFA. El document amb el contingut de l'Estratègia Pirinenca (EPi) es va signar el novembre del 2018. Actualment és el pla d'acció de la Comunitat de Treball dels Pirineus en el qual s'estableixen les prioritats per al desenvolupament del territori pirinenc i les accions per millorar la vida dels seus habitants des del 2018 i fins al 2024. L'Estratègia Pirinenca pretén així de convertir la CTP en el referent de cohesió econòmica, social i territorial dels Pirineus, així com en la defensora dels interessos pirinencs davant de les institucions de la Unió Europea. I es planteja obtenir noves fonts de finançament. Entre els seus objectius destaquen els següents:
Per a aconseguir aquests objectius, l'EPi ha redefinit el “perímetre d'acció”, que ha passat d'una delimitació inicial de “zona de massís” (incloent només la zona d'alta muntanya) a un perímetre més ampli que inclou el piemont pirinenc: incloent també la província de Terol i el departament de l'Aude i excloent-ne la comunitat autònoma de La Rioja. Això permet programes transfronterers amb una visió més àmplia i integral, sobretot en l'ordenació del territori i en la implicació de les metròpolis regionals. L'EPi també reivindica el principi participatiu i de compromís amb els actors del territori: administracions locals i agents socioeconòmics locals. Així com l'assessorament d'universitats i centres de recerca.[13] Vegeu també
Referències
Enllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia