Cotxeres de la Companyia General d'Autobusos

Infotaula edificiCotxeres de la Companyia General d'Autobusos
	Interior abans de les obres d'urbanització
Dades
Tipus	Edifici industrial
Arquitecte	Josep Alemany i Juvé
Construcció	1928
Característiques
Estil arquitectònic	art déco
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Parc i la Llacuna del Poblenou (Barcelonès)
Lloc	Ciutat de Granada, 108-116
	41° 24′ 05″ N, 2° 11′ 40″ E / 41.401273°N,2.194425°E
Format per	Edifici d'oficines de la Companyia General d'Autobusos
Bé amb protecció urbanística
Tipus	bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	3236
Bé amb protecció urbanística
	Edifici d'oficines de la Companyia General d'Autobusos
Tipus	bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	2976

Les cotxeres de la Companyia General d'Autobusos són un conjunt arquitectònic del Poblenou de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).^[1]^[2]

Història

La Companyia General d'Autobusos de Barcelona (CGA) va ser constituïda el 22 de març del 1922,^[3] i inicialment disposava d'uns tallers i garatge provisionals al carrer de Nàpols.^[4]^[5] El 1924, les cotxeres es van traslladar a una nau del carrer dels Almogàvers que havia allotjat l'empresa metal·lúrgica Aceros San Martín,^[5]^[6] mentre que els tallers eren a una altra nau del carrer de Vilanova (actualment Sancho de Ávila).^[7]

El 1928, l'arquitecte Josep Alemany va projectar-hi una ampliació de les cotxeres amb una nau central amb façana al carrer de Sant Quintí (actualment Ciutat de Granada), així com un edifici d'oficines i magatzem al carrer de Lutxana (actualment Roc Boronat) i les reixes d'entrada al pati d'illa.^[7]^[5] El 1940, les instal·lacions van passar a mans de la companyia Tramvies de Barcelona,^[5] un dels embrions de l'actual Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

Les cotxeres van tancar el 15 d'abril del 2007, i posteriorment van ser enderrocades parcialment.^[5] A l'interior d'illa hi ha les noves places de Dolors Piera i d'Isabel Vila, així com un bloc d'habitatges de promoció municipal.^[8] El 2021 van començar les obres del Nou Hospital Evangèlic al carrer de la Ciutat de Granada, que integra la façana catalogada.^[9]

Descripció

Edifici de la CGA vist des del pati d'illa

De les instal·lacions de la CGA destaca l'imponent edifici amb façana al carrer de Roc Boronat, format per una sola crugia amb planta baixa (destinada a magatzem) i tres pisos (destinats a oficines).^[1] Als dos xamfrans es conserven les reixes d'entrada al pati d'illa, un dels millors exemples d'art déco que queden a Barcelona.^[1]

Al carrer de la Ciutat de Granada es conserva la façana de la nau principal de les cotxeres, amb una gran porta d'accés decorada amb línies geomètriques molt marcades.^[2]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Edifici principal de la Ciutat Groga (antiga Compañía General de Autobuses de Barcelona, SA)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
↑ ^2,0 ^2,1 «Cotxeres TMB». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
↑ «La Compañía General de Autobuses de Barcelona (C.G.A): periodo 1922-1930». El Tranvía 48 (blog). Ricard Fernández Valentí, 12-04-2022.
↑ «Alfredo Arruga, director gerent de la raó social "Compañía General de Autobuses de Barcelona Sociedad Anónima". Nàpols 274. Instal·lar un electromotor i una forja fixa en un taller de reparació d'automòbils». Q127 Foment 3036/1922. AMCB.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 ^5,4 «La Compañía General de Autobuses de Barcelona (C.G.A): aspectos técnicos y de explotación». El Tranvía 48 (blog). Ricard Fernández Valentí, 25-04-2022.
↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 267.
↑ ^7,0 ^7,1 «Alfredo Arruga, gerent de la "Compañía General de Autobuses de Barcelona Sociedad Anónima". Sant Quintín [ara Ciutat de Granada 102-118), Roc Boronat (99-115), Almogàvers (193-209) i Vilanova (ara Sancho de Ávila 134-148). Construir un edifici de baixos i tres pisos i un altre de baixos a l'interior per a cotxera, en un solar». Q127 Eixample 41804/1928. AMCB.
↑ «El Poblenou guanya un nou interior d’illa: la plaça de Dolors Piera i la d’Isabel Vila». betevé, 02-08-2020.
↑ «El Nou Hospital Evangèlic construeix una nova seu a la superilla del Poblenou». Districte de Sant Martí. Ajuntament de Barcelona, 18-06-2021.

Bibliografia

Història de la CGA. 1922-1940. Compañia General de Autobuses de Barcelona. Efadós, 2022. ISBN 978-84-19239-01-3.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cotxeres de la Companyia General d'Autobusos

«Cotxeres de la Companyia d'Autobusos». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

[Edifici-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Edifici principal de la Ciutat Groga (antiga Compañía General de Autobuses de Barcelona, SA)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.

[Cotxeres-2] 2,0 ^2,1 «Cotxeres TMB». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.

[3] «La Compañía General de Autobuses de Barcelona (C.G.A): periodo 1922-1930». El Tranvía 48 (blog). Ricard Fernández Valentí, 12-04-2022.

[4] «Alfredo Arruga, director gerent de la raó social "Compañía General de Autobuses de Barcelona Sociedad Anónima". Nàpols 274. Instal·lar un electromotor i una forja fixa en un taller de reparació d'automòbils». Q127 Foment 3036/1922. AMCB.

[Tranvía-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 ^5,4 «La Compañía General de Autobuses de Barcelona (C.G.A): aspectos técnicos y de explotación». El Tranvía 48 (blog). Ricard Fernández Valentí, 25-04-2022.

[6] Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 267.

[AMCB-7] 7,0 ^7,1 «Alfredo Arruga, gerent de la "Compañía General de Autobuses de Barcelona Sociedad Anónima". Sant Quintín [ara Ciutat de Granada 102-118), Roc Boronat (99-115), Almogàvers (193-209) i Vilanova (ara Sancho de Ávila 134-148). Construir un edifici de baixos i tres pisos i un altre de baixos a l'interior per a cotxera, en un solar». Q127 Eixample 41804/1928. AMCB.

[8] «El Poblenou guanya un nou interior d’illa: la plaça de Dolors Piera i la d’Isabel Vila». betevé, 02-08-2020.

[9] «El Nou Hospital Evangèlic construeix una nova seu a la superilla del Poblenou». Districte de Sant Martí. Ajuntament de Barcelona, 18-06-2021.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]