 Delta de la Corona Boreal |
|---|
| Tipus | estrella variable, estrella variable RS Canum Venaticorum, font astrofísica de rajos X, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de rajos ultraviolats  |
|---|
| Tipus espectral (estel) | G5III-IVFe-1[1] |
|---|
| Constel·lació | Corona Boreal |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
|
| Distància de la Terra | 51,291 pc [2] |
|---|
| Magnitud absoluta | 1 |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 4,63 (banda V)[3] |
|---|
| Temperatura efectiva | 5.362 K[4] |
|---|
| Paral·laxi | 19,4965 mas[2] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | −64,894 mas/a [2] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | −78,907 mas/a [2] |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 7,2 km/s[5] |
|---|
| Velocitat radial | −19,93 km/s[6] |
|---|
| Gravetat superficial equatorial | 1.950 cm/s²[7] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 15h 49m 35.647s[2] |
|---|
| Declinació (δ) | 26° 4' 6.2143''[2] |
|---|
| Metal·licitat | −0,12[7] |
|---|
| Lluminositat | 34,3 lluminositats solars |
|---|
| Edat estimada | 851 milions d'anys |
|---|
|
|
Delta de la Corona Boreal (δ Coronae Borealis) és un estel variable RS Canum Venaticorum de la constel·lació de la Corona Boreal.[8] De magnitud aparent +4,60, està situada a 165 anys llum del Sistema Solar.
Delta Coronae Borealis és un gegant groc de tipus espectral G3.5III i 5150 K de temperatura. 36 vegades més lluminós que el Sol i amb un diàmetre 7,6 vegades més gran que el diàmetre solar, apareix també classificada com un estel gegant-subgigante. Es troba en un estat evolutiu infreqüent, i ha travessat l'anomenada «Llacuna de Hertzsprung», refredant-se mentre la seva lluminositat roman pràcticament constant. Posteriorment iniciarà la seva veritable expansió per convertir-se en un autèntic gegant.[9]
Delta Coronae Borealis és conegut per tenir una activitat magnètica similar a la del Sol. La seva lluentor varia unes centenes de magnitud en un cicle de 59 dies, probablement a causa de la presència de taques estel·lars que entren i surten del camp de visió a mesura que gira l'estel. Així mateix, Delta Coronae Borealis és una font important de raigs X, implicant una cromosfera activa i calenta; així, la seva corona estel·lar sembla tenir una temperatura propera als 7 milions K, molt més elevada que la de la corona solar, de 2 milions K.[9]
Referències
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Gaia Early Data Release 3» (en anglès). VizieR Online Data Catalog, 03-12-2020, pàg. I/350.
- ↑ «Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system» (en anglès). VizieR Online Data Catalog, 2002.
- ↑ Andrzej Niedzielski «The Penn State - Torun Centre for Astronomy Planet Search stars. IV. Dwarfs and the complete sample» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201731696.
- ↑ David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
- ↑ «Gaia Data Release 2» (en anglès). VizieR Online Data Catalog, 25-04-2018, pàg. I/345.
- ↑ 7,0 7,1 Grzegorz Nowak «The Penn State - Torun Centre for Astronomy Planet Search stars. III. The sample of evolved stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 22-12-2015, pàg. 73–73. DOI: 10.1051/0004-6361/201527362.
- ↑ V* del CrB -- Variable of RS CVn type (SIMBAD)
- ↑ 9,0 9,1 Delta Coronae Borealis (Stars, Jim Kaler)
.svg){kind=small}
