Gradient geotèrmic El gradient geotèrmic és la variació de la temperatura de la Terra en profunditat, és a dir, segons s'avança des de la superfície cap al centre seguint un raig de la seva esfera. Aquest augment de temperatura indica el flux de calor cap a l'exterior del planeta i lluny dels límits de plaques tectòniques acostuma a ser d'entre 25 i 30 °C per km de profunditat;[1] tot i que els valors normals es troben en el rang 10 a 60 °C/km i s'han mesurat valors de fins a 200 °C/km. La seva fórmula és: dT/dz El gradient geotèrmic no és un valor constant a tota l'escorça terrestre, ja que depèn de les característiques físiques que presentin els materials geològics a cada zona, com són: la composició química i les reaccions que hi tenen lloc, l'existència de material radioactiu, la presència de moviments de convecció, la relació de pressió i temperatura, etc. Estrictament parlant, el gradient geotèrmic fa referència al planeta Terra, tot i que el mateix concepte s'aplica habitualment a altres planetes. La calor interna de la Terra és deguda a la combinació de la calor residual de l'acreció planetària (aprox. 20%) i la calor produïda per les desintegracions radioactives (80%). Els isòtops de l'interior de la Terra que produeixen més calor són el potassi-40, l'urani-238 i el tori-232.[2] La temperatura al centre del planeta Terra s'estima en 7000 K i la pressió en 360 GPa. L'aprofitament del gradient geotèrmic com a energia renovable es coneix com a energia geotèrmica. Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gradient geotèrmic
|
Portal di Ensiklopedia Dunia
