Gramàtica del finès

Aquest article tracta la gramàtica de la llengua finesa (l'article Finès parla de la llengua en general i conté una panoràmica ràpida de la gramàtica). Per la manera com la llengua parlada difereix de la llengua escrita, vegeu finès col·loquial. A diferència de les llengües parlades en països veïns (com suec i noruec, que són llengües escandinaves o rus, que és una llengua eslava), el finlandès és una llengua uraliana i en concret del grup de llengües baltofineses. Tipològicament és una llengua aglutinant. Com altres llengües uralianes, el finès té harmonia vocàlica, i com altres llengües baltofineses, té gradació consonàntica.

El principi bàsic de la formació de les paraules en finès és afegir sufixos o terminacions a les arrels lèxiques.

Exemples: Afegint les terminacions -ssa "dins", -ni "meu", i -kin "també" a l'arrel talo "casa", es pot formar la paraula talossanikin "també a casa meva".

Exemples: Afegint les terminacions -i "passat", -n "jo", i -han "oi tant!" a l'arrel sano "dir", es pot formar la paraula sanoinhan "oi tant que ho vaig dir!".

El finès no té articles. Sovint la determinació es pot marcar amb l'ordre de les paraules: Kadulla on koira "Hi ha un gos al carrer" (literalment 'a carrer és gos'). Koira on kadulla "El gos és al carrer" (literalment 'gos és a carrer').

Els noms, adjectius, pronoms, i numerals prenen les mateixes menes de terminacions, es flexionen de la mateixa manera.

A més dels sufixos de derivació, aquestes classes de paraules poden prendre quatre menes de terminacions, en aquest ordre:

• nombre (singular o plural)
• cas (marca de funció a la frase, que en alguns casos corresponen a les nostres preposicions)
• possessius (que es tradueixen com "el meu", "els vostres", etc)
• i partícules enclítiques (que aporten matisos com "també", "oi tant!", "si us plau", pregunta, etc)

El finès no té gènere gramatical ni en noms ni en pronoms. Per exemple, el pronom personal hän pot referir-se a "ell" o "ella" segons els referent. Tampoc no hi ha articles ni definitis ni indefinits.

Els noms poden tenir dos nombres: singular o plural. El singular no es marca mai. El plural té dues terminacions: -t per al cas nominatiu (o forma bàsica) i -i- per tots els altres casos. (La terminació -i- pot variar a vegades segons el context com -j-)

Exemples de nombre gramatical en finès

Singular	Plural
auto "el cotxe"	autot "els cotxes"
autossa "dins del cotxe"	autoissa "dins dels cotxes"
autosta "des del cotxe"	autoista "des dels cotxes"
autoon "cap a dins del cotxe"	autoihin "cap a dins dels cotxes"
autolla "amb el cotxe"	autoilla "amb els cotxes"

El finès té fins a 15 casos. Aquesta taula resumeix les seves terminacions i les seves funcions bàsiques.

Resum dels casos gramaticals en finès

Cas	Terminacions	Funció	Exemple
Nominatiu	cap marca; -t (plural)	forma bàsica, la que surt al diccionari	pyörä "la bicicleta", perhe "la família"
Genitiu	-n; -den, -tten	possessió o relació	pyörän "de la bicicleta", perheen "de la família"
Acusatiu	-n; -t (només per a alguns pronoms)	objecte (complet)	hänet "a ell/ella"
Partitiu	-a ~ -ä; -ta ~ -tä; -tta ~ -ttä	quantitat indefinida o indeterminada, objecte parcial	maitoa "(una mica de) llet", vettä "(una mica d') aigua", perhettä "(uns de la) família"
Inessiu	-ssa ~ -ssä	a dins de, a, en	talossa "a dins de casa", 'Helsingissa "a Hèlsinki"
Elatiu	-sta ~ -stä	des de dins de, des de, de, cap a fora de	talosta "a fora de casa", 'Helsingista "des de Hèlsinki"
Il·latiu	-Vn, -hVn (V per repetir la mateixa vocal anterior) ; -seen, -siin	cap a dins de, cap a, a	taloon "cap a dins de casa", Helsinkiin "cap a Hèlsinki", tiehen "cap a la carretera", Porvooseen "cap a Porvoo"
Adessiu	-lla ~ -llä	a prop, a sobre; amb (instrument)	pöydällä "sobre la taula", Tamperella "a Tàmpere"; pyörällä "amb bicicleta", junalla "amb tren"
Ablatiu	-lta ~ -ltä	des de prop, des de sobre	pöydä/ltä "de sobre la taula", Tamperelta "des de Tàmpere"
Al·latiu	-lle	cap a prop, cap a sobre; per a (beneficiari)	pöydälle "a sobre la taula", Tamperelle "cap a Tàmpere"; tytölle "per a la nena"
Essiu	-na ~ -nä	estat, "en qualitat de"	opettajana "com a mestre"; punaisena "(com si fos) vermell"
Translatiu	-ksi	canvi d'estat	opettajaksi "(esdevenir) un mestre", punaiseksi "(tornar-se) vermell"
Comitatiu	-ine-	en companyia de (sempre amb un sufix possessiu rere)	vaimoineni "amb la meva dona"
Abessiu	-tta ~ -ttä	sense (però és molt més habitual fer servir la preposició ilman)	passitta "sense passaport"
Instructiu	-n	(usos idiomàtics)	jalan "a peu"

Aquesta taula llista els sufixos possessius. Les terminacions són iguals per la tercera persona en singular i en plural.

Sufixos possessius

Persones	Terminacions	Exemple
Primera persona singular	-ni	(minun) kirjani "el meu llibre"
Segona persona singular	-si	(sinun) pyöräsi "la teva bicicleta"
Tercera persona singular	-nsa	hänen autonsa "el seu cotxe" (d'ell, d'ella)
Primera persona plural	-mme	(meidän) automme "el nostre cotxe"
Segona persona plural	-nne	(teidän) kirjanne "el vostre llibre"
Tercera persona plural	-nsa	heidän perhensa "la seva família" (d'ells, d'elles)

L'últim grup de sufixos són les partícules enclítiques, que també poden aparèixer rere dels verbs. Aquestes són les partícules més comunes:

Partícules clítiques

Sufixos	Significat	Exemple
-kin	també	sinäkin tulit "tu també vas venir"
-kään ~ -kään	tampoc, no	sinäkään et tullut "tu tampoc no vas venir"
-ko ~ -kö	pregunta	sinäkö tulit? "que vas venir tu?"
-han ~ -hän	èmfasi / com ja sabeu / si us plau	onhan se "és ben bé així!"
-pa ~ -pä	èmfasi / sorpresa	onpa kallis! "sí que és car!"

Els verbs es flexionen per persona, nombre, temps, mode. A més, poden portar partícules enclítiques al final.

El finès només té dos temps simples: el "present", sense marca, que es fa servir per a present i futur, i el "passat" que es marca amb la terminació -i- entre la rel i la terminació de persona i nombre. (Aquesta terminació -i- pot variar a vegades segons el context com -j-)

Les terminacions de persona i nombre són aquestes:

Terminacions de persona i nombre dels verbs

Persones	Terminacions	Exemple
Primera persona singular	-n	(minä) sanon "jo dic"
Segona persona singular	-t	(sinä) sanot "tu dius"
Tercera persona singular	-0, excepte en present que repeteix la vocal final	hän sanoo "ell/ella diu"
Primera persona plural	-mme	(me) sanomme "nosaltres diem"
Segona persona plural	-tte	(te) sanotte "vosaltres dieu"
Tercera persona plural	-vat ~ -vät	he sanovat "ells/elles diuen"
Impersonal o "passiva"	-ta ~ -tä + (mode) Vn (V repeteix vocal anterior)	sanotaan "es diu"

La forma anomenada "passiva" a les gramàtiques de finès implica sempre un agent no explicitat. Normalment es pot traduir per l'impersonal en català.

De fet en finès parlat sovint es fa servir aquesta forma impersonal en comptes de la primera persona plural (nosaltres), exemple me mennään "ens en anem" (la forma estàndard seria me menemme). I en finès parlat aquesta forma sense pronom personal es fa servir per a la primera persona plural de l'imperatiu, exemple mennään! "anem!" (la forma estàndard seria menkäämme!).

Els pronoms en finès es flexionen d'una manera semblant als noms i adjectius.

Els pronoms personals només es fan servir per a referir-se a persones. En aquesta taula es llisten els pronoms personals del finès en cas nominatiu (subjecte):

Pronoms personals

Finès	Català
Singular
minä	jo
sinä	tu
hän	ell, ella
Plural
me	nosaltres
te	vosaltres
he	ells, elles
Forma de cortesia
Te	vós, vostè

Com que els verbs en finès tenen flexió per persona i nombre gramaticals, els pronoms de subjecte no solen ser necessaris, i normalment els pronoms de primera i de segona persona (jo, tu, nosaltres, vosaltres) s'ometen habitualment en la llengua estàndard, excepte quan es fan servir per èmfasi. En finès parlat, generalment es fan servit tots els pronoms. Per a la tercera persona (ell, ella, ells, elles) el pronom sí que és necessari: hän menee 'ell/ella se'n va', he menevät 'ells/elles se'n van'. Això aplica tant a la llengua parlada com a l'escrita.

En finès parlat, els pronoms demostratius se i ne també es fan servir sovint com a pronoms de tercera persona (singular i plural respectivament). L'ús de hän i he està restringit al llenguatge escrit i al discurs marcadament formal.

Minä i sinä es canvien per formes col·loquials (les formes més comunes mä i sä, o en alguns dialectes: mää i sää, miä i siä, o mie i sie). Els plurals me, te i he són prou curts per no tenir formes col·loquials reduïdes.

Com en altres llengües, la forma de la segona persona del plural es pot fer servir com a forma de cortesia per dirigir-se a una persona, tot i que aquest costum està desapareixent de la societat finlandesa.

Els pronoms demostratius es fan servir amb animals, entitats i objectes inanimats. De totes maneres, se i ne sovint es fan servir per a persones en finès parlat. A més, els demostratius es fan servir per a referir-se a noms de grup (col·lectius) i el nombre gramatical del pronom ha de concordar amb el nombre del seu referent.

Pronoms demostratius

Finès	Català
Singular
tämä	aquest/aquesta/això
tuo	aquell/aquella/allò
se	ell/ella/allò
Plural
nämä	aquests/aquestes
nuo	aquells/aquelles
ne	ells/elles

Pronoms interrogatius

Finès	Català
kuka	qui?, quin? (per persones)
ketä	a qui?, a quin? (per persones) (de fet és el partitiu de kuka amb rel ke-)
kenen, kenellä	de qui? (per persones) (de fet són genitiu, al·latiu de kuka amb la rel kene-)
mikä, mitä	què?, quin? (de fet mitä és el partitiu de mikä)
missä, mistä, mihin	a on? des d'on? cap a on? (de fet són inessiu, elatiu, il·latiu de mikä)
millainen	de quina mena?
kumpi	quin dels dos?
kuinka paljon	quant?
koska	quan?
miksi	per què? (de fet és el translatiu de mikä)

Pronoms relatius

Pronom	Exemple	Català
joka (es refereix a la paraula precedent, es fa servir sempre quan es refereix a persones)	Hän, on ainoa, jonka muistan. Se, jota odotin. Paras mies, jonka tunnen.	"Ell/ella és l'únic/a que recordo". "(La persona) a qui esperava". "El millor home que conec".
mikä (es refereix a la frase precedent o a un pronom precedent que es refereix a una cosa o a un adjectiu superlatiu que es refereix a una cosa)	Se, on ainoa asia, minkä muistan. Kaikki, mitä olen nähnyt. Parasta, mitä tiedän.	"Allò és l'única cosa que recordo". "Tot el que he vist". "El millor del que conec".

Pronoms recíprocs

Pronom	Exemple	Català
toinen	he rakastavat toisiaan	"s'estimen entre ells (els uns als altres)
	he rakastavat toinen toistaan	"s'estimen l'un a l'altre" (entre dos)

Pronoms reflexius

Pronom	Suffix	Exemple	Català
itse	(seguit de suffix possessiu que marca persona gramatical)	keitin itselleni teetä (el sufix -ni és el possessiu "meu, de mi")	"(Jo) m'he fet una mica de te" (a mi mateix)

Pronoms indefinits

Finès	Català
joku	algun, algú (persona)
jokin	algun, quelcom (animal o cosa)
joka (invariable)	cada
jokainen	cada, cada un, cadascun
kukin	cadascú, cadascun, cada un
(ei) kukaan	ningú, cap, ni un
mikin	cada cosa
(ei) mikään	res, cap cosa
jompikumpi	un dels dos
kumpikin	tots dos
(ei) kumpikaan	cap dels dos
mones (nominatiu), monente- (resta de casos)	pronom ordinal, representa primer, segon etc.

El pronom joku es declina en dues parts jo- i -ku- afegint les terminacions de cas a cada part, exemple jo-lta-ku-lta "d'algú" (ablatiu). El pronom jompikumpi es declina en dues parts jompi- i -kumpi- afegint les terminacions de cas a cada part, exemple jomma-lta-kumma-lta "d'un dels dos" (ablatiu).

Els pronoms amb les terminacions -kaan/-kään i -kin, que són clítics, prenen les terminacions de cas al davant d'aquests clítics, exemple mikään "qualsevol", miltäkään "des de qualsevol". Hi ha nominatius irregulars com kukaan que pren l'arrel kene- amb el clític-kään a la resta de casos, exemple kukaan "cap", keneltäkään "des de cap".

El pronom mones seria l'ordinal per a preguntes, alguna cosa com "quin enèsim? quin quantè? quina posició ordinal?". Exemples, Palkkio riippuu siitä monentenako tulee maaliin "El premi depèn d'en quina posició s'arriba al final". La pregunta Monesko? es podria traduir per "quin?" assumint que la resposta ha de ser un ordinal com primer, segon etc

Alguns adjectius indefinits també es prenen sovint com pronoms indefinits. Aquests inclouen:

Adjectius indefinits

Finès	Català
ainoa	l'únic
eräs	algun, un tal
harva	pocs
itse (no reflexiu)	el mateix
kaikki	tots, tothom
molemmat	els dos
moni	molts
muu	un altre
muutama	uns quants
sama	el mateix
toinen (no recíproc)	un altre

• Karlsson, Fred. Finnish - A Comprehensive Grammar. Londres i Nova York: Routledge, 2018. ISBN 978-1-138-82104-0. 

A Wikibooks en anglès, hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Finnish Language.

• Flexió verbal del finès
• Gradació consonàntica
• Harmonia vocàlica
• Verb negatiu
• Iso suomen kielioppi