Guillem Soler i Gatvillaró

Guillem Soler i Gatvillaró

Guillem Soler i Gatvillaró al seu estudi, cap al 1950.
Biografia
Naixement	5 maig 1905 Tarragona
Mort	31 octubre 1971 (66 anys) Barcelona
Sepultura	Cementiri de Montjuïc
Nacionalitat	Espanyola
Activitat
Ocupació	pintor, gravador, il·lustrador
Art	Pintor
Obra
Obres destacables Frescos de Sant Martí de Palafrugell
Premis
Medalla a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de 1941 per "La última diligencia"

Guillem Soler i Gatvillaró (Tarragona, 5 de maig de 1905 – Barcelona, 31 d'octubre de 1971) va ser un pintor, gravador i il·lustrador català.

Fill d'una família tarragonina dedicada al negoci del vi, es formà inicialment a Barcelona amb el mestre Manuel Urgellès i a l'Escola de Gravat de l'Institut Català de les Arts del Llibre, i posteriorment a Madrid amb Eduardo Chicharrro Aguera i Francesc Esteve i Botey.

El 1927 feu una estada a París. El 1929 s'instal·la a Girona, on estableix una estreta amistat amb el músic Francesc Civil i Castellví. Casat el 1932, s'instal·la a Barcelona, però fa llargues estades allà on treballa amb la tècnica de la pintura al fresc.

Després de la Guerra Civil treballa sobre tot en la pintura mural, amb frescos i olis de gran format. Destaca també com a gravador, amb nombrosos aiguaforts, aquarel·lista, dibuixant i il·lustrador literari, amb treballs per a les editorials Sopena i Bruguera, entre d'altres. L'any 1942 va guanyar el Premi Nacional amb l'obra La diligència.

La seva inquietud artística no se circumscriu només a la pintura, sinó que abasta també altres àmbits, com la literatura i la música, amb un esperit gairebé renaixentista. Així, des de 1963 organitzà regularment actes culturals al seu estudi (conferencies, concerts, recitals poètics, lectures teatrals, etc.); va escriure poesia i va traduir, entre altres obres, els Sonets del portuguès d'Elisabeth Barrett Browning; i, si bé no s'hi dedicà mai professionalment, mantingué sempre una intensa activitat musical com a intèrpret al piano i com a compositor; així, entre d'altres, va escriure diverses cançons tipus lieder i musicar nombroses peces de poesia catalana.

Mor, víctima del càncer, el 31 d'octubre de 1971.

Barcelona:

• capella del Santíssim de l'Església de Sant Jaume (s.d.)
• teles i olis per l'església de Sant Just i Pastor de Sant Just Desvern (1946);
• altar major de l'església de Santa Agnès Arxivat 2019-01-09 a Wayback Machine. (1958);
• capella de la Mare de Déu de Queralt a l'església de Sant Miquel dels Sants (1960);
• altar de l'església de la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist (s.d.);
• altar de la capella del Col·legi Sant Antoni Mª Claret (s.d.).

Girona:

• fresc del Roser, altar major de l'església de Santa Susanna del Mercadal Arxivat 2019-01-09 a Wayback Machine. (1948-1949);
• capella de Sant Cosme i Sant Damià a l'església del Carme (1948);
• altar de la capella del Seminari (s.d.).

Empordà (1940-1950):

• capella del Castell dels Marquesos de Millars (madremanya) (1940);
• església de Sant Martí de Palafrugell (1942-1950);
• capella de l'església de Santa Rosa de Llafranc (s.d.);
• baptisteri de l'església de Sant Pere de Begur (s.d.);
• capella de la finca Les Falgueres dels Ventosa Despujol, Aiguablava (s.d.);
• capella del Col·legi de les Monges (s.d.).

Tarragona:

• altar major de l'església de Sant Pere de Perafort (1939);
• altar major i capella del Santíssim de l'església de Maria Assumpta de Maspujols (1939);
• capella del Santíssim de l'església de Sant Jaume de Creixell (s.d.);
• Els Pallaresos, Mont-ral.

Solsona (1952-1953):

• capella del Palau Episcopal;
• capella del Seminari.

Berguedà (1956):

• santuari de Santa Maria de La Guàrdia, Sagàs;
• capella del Santuari de Santa Maria de Queralt;
• intervenció a l'església de Santa Maria d'Olvan;
• intervenció a església de Sant Martí de Puig-Reig (1967).

La Selva (1953):

• intervenció a l'església de Sant Miquel d'Anglès.

La Garrotxa:

• intervenció a l'església de Sant Esteve d'en Bas (s.d.).

La Segarra:

• Olis per a l'àbsis de l'església de Sant Agustí de Cervera.

Caracas:

• capella del Colegio Los Dos Caminos dels Pares Claretians (1957).

Madrid:

• Pabellón de Aragón de la Feria del Campo (1962-1970);
• decoració de les sales dels hotels Los Angeles i Plaza
• escala de la Escuela de Ingenieros de Minas.

Saragossa:

• esgrafiats de la cafeteria Las Vegas (1955).

El Ferrol:

• dos murals per l'edifici de l'exposició d'Historia del Mar (1945?)
• dotze plafons amb temes sobre Rosalía de Castro (1961?)

• encàrrecs dels marxants Mr. Alucha de Chicago i Mr. Cavalero de Nova York, per als quals pinta retrats a l'oli.
• treballa per la Catholic Book Publishing (NovaYork)
• director artístic de la revista Temas (1957-1958).

• [1] «Guillem Soler, un artista polifacètic», Lluís Brugués i Albina Varés a la Revista de Girona, 2013:276; p. 60-63.

• [2] Guillem Soler i Gatvillaró a la GEC