John Wodehouse
John Wodehouse, 3r Earl de Kimberley, CBE, MC (Witton, Norfolk, 11 de novembre de 1883 – Londres, 16 d'abril de 1941), anomenat Lord Wodehouse entre 1902 i 1932, va ser un noble britànic i polític liberal, alhora que campió olímpic de polo. Wodehouse era el fill gran de John Wodehouse, 2n Earl de Kimberley. Estudià a l'Eton College i al Trinity Hall de Cambridge.[1] Fou en aquesta universitat quan començà a jugar a polo.[1] El 1908 va prendre part en els Jocs Olímpics de Londres, on guanyà la medalla de plata en la competició de polo, com a integrant de l'equip Hurlingham Club. En aquest equip també hi competien Walter Buckmaster, Frederick Freake i Walter Jones.[2] Dotze anys més tard guanyà la medalla d'or en la competició de polo dels Jocs d'Anvers, formant equip amb Teignmouth Melville, Frederick Barrett i Vivian Lockett.[2] Wodehouse fou parlamentari per Mid Norfolk entre les eleccions general de 1906 i gener de 1910. Amb 22 anys i 2 mesos en el moment de l'elecció era el més jove de la Cambra dels Comuns. Durant el primer any fou jutge de pau del comtat de Norfolk.[3] Lord Wodehouse fou comissionat com a tinent a la Norfolk Yeomanry el 1911 i va servir-hi fins al començament de la Primera Guerra Mundial, el 1914, quan passà a servir com a capità del 16è Regiment de Llancers i en què fou ferit dues vegades. Va lluitar al Front occidental entre 1914 i 1917 i a Itàlia entre 1917 i 1918.[4] Fou recompensat amb Creu Militar el darrer any i la Creu al Mèrit de Guerra d'Itàlia. Entre 1921 i 1933 va estar a la Reserva d'Oficials.[3] Va exercir com ajudant no remunerat del ministre d'Ultramar, aleshores, Winston Churchill, des de 1921 fins a 1922, i va ser condecorat amb l'Orde de l'Imperi Britànic el 1925.[3] En morir el seu pare, el 1932, va heretar-ne els títols nobiliaris, cosa que li va permetre seure a la Cambra dels Lords. Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
