Lamiàcies
Les lamiàcies (Lamiaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales), dins del clade de les làmides.[1] Aquesta família també pot ser anomenada de manera alternativa com a labiades (Labiatae), gràcies a una dispensa especial de l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal,[2] Agrupa més de 7.000 espècies en més de 230 gèneres, és una família comopolita[3] amb espècies utilitzades a l'alimentació humana, especialment com a condiment i espècies, i com a plantes ornamentals.[4] Entre els seus representants més coneguts destaquen la menta, l'orenga, la farigola o el romaní. DescripcióMolt sovint són plantes aromàtiques i riques en olis essencials.[5] La majoria són arbustos i rarament arbres o lianes. El nom antic d'aquesta família (Labiades)[6] era degut a la forma de la flor (generalment violada), 5 pètals fusionats que formen un llavi superior, generalment bilobulat i més curt, i un llavi inferior, trilobulat, els 5 sèpals també hi són units. Les flors són bisexuades i sorgeixen en grups terminals de 5 o 6 (a voltes més o menys) floretes cadascú. Típicament les tiges són quadrangulars amb fulles ovades, oposades i decusades. TaxonomiaAquesta família fou descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum pel botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748-1836)[7] sota el nom de Labiatae.[8] El nom Lamiaceae va ser publicat per primer cop l'any 1820[9] a l'obra Техно-ботанический словарь на латинском и российском языках (Diccionari tecno-botànic en llatí i rus) pel botànic rus Ivan Martinov (1771-1833).[10] Aquesta família havia estat anomenada tradicionalment com a labiades, seguint Jussieu, però aquest nom ha estat substituït pel de Lamiaceae, que és l'utilitzat a la literatura científica, degut a que no podia complir l'article 18.1 del Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes, que indica que el nom d'una família ha de derivar del nom d'un dels seus gèneres.[2] El gènere tipus de la família és Lamium.[11] SubfamíliesDins de les lamiàcies es reconeixen les 12 subfamílies següents:[12]
GèneresDins d'aquesta família es reconeixen 232 gèneres:[9]
Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve
Portal di Ensiklopedia Dunia
