Les llengües muskogi, muskhogean o muskogee, és una família de llengües ameríndies del sud-est dels EUA. Generalment es divideixen en dues branques, oriental i occidental, tot i que aquesta divisió no és universalment acceptada. Són llengües aglutinants.
Divisió interna
Les llengües muskogi s'han dividit sovint en dues branques genètiques, la divisió tradicional de Mary R. Haas i els seus deixebles. Més recentment hi ha una nova classificació proposada per Pamela Munro.
Haas
I. muskogi occidental
- 1. chickasaw
- 2. choctaw (també chahta, chacato)
II. muskogi oriental
- A. muskogi central
- i. grup apalachee-alabama-koasati
- a. alabama-koasati
- 3. alibamu
- 4. koasati
- b. apalachee
- 5. apalachee
- ii. hitchiti-mikasuki
- 6. hitchiti-mikasuki
- B. muskogi
- 7. creek-seminola
Munro
I. muskogi septentrional
- 1. creek-seminola
II. muskogi meridional
- A. grup muskogean del sud-est
- i. apalachee
- 3. apalachee
- ii. alabama-koasati
- 4. alibamu
- 5. koasati
- iii. muskogi occidental
- 6. chickasaw
- 7. choctaw
- B. grup hitchiti-Mikasuki
- 8. hitchiti
- 9. mikasuki
Característiques comunes
Fonologia
Actualment hi ha prou documentació sobre la llengua i s'han elaborat llistes llargues de cognats que han permès reconstruir el sistema fonològic del proto-muskogi amb un grau de confiança elevat.[1][2] L'inventari consonàntic ve donat per:
Gramàtica
Els noms o substantius en les llengües muskogi generalment exhibeixen accent lèxic. Igualment els substantius solen presentar cas morfològic que diferencia almenys un cas nominatiu d'un cas oblic. Les categories de gènere i nombre són secundàries.
Els verbs presenten un sistema complex d'ablaut, on la forma de l'arrel canvia d'acord sobretot amb el valor de l'aspecte gramatical i ocasionalment segons el temps verbal o el mode gramatical. Els verbs es marquen la persona (sent la marca de tercera persona nul·la) agent i pacient.
Comparació lèxica
Els numerals en diferents llengües muskogi són:[3]
| GLOSSA
|
Oriental
|
Occidental
|
PROTO-
MUSKOGI
|
| Alabama |
Koasati |
Mikasuki |
Muskogi
|
choctaw |
Chickasaw
|
| '1' |
čáffàːka |
čaffáːkan |
ɬáàmen |
hámkin
|
əčəffə |
čáffa |
*čáffa-(ːkan)
|
| '2' |
tòklo |
tóklon |
toklan |
hokkôːlin
|
tokᵊlo |
toklo |
*tóklo-(n)
|
| '3' |
tótčìːna |
toččíːnan |
točeːnan |
toččîːnin
|
toččɪːna |
toččíʔna |
*totčíːna-(n)
|
| '4' |
óstàːka |
ostáːkan |
šéetaːken |
ôːstin
|
oštə |
ošta |
*óšta-(ːkan)
|
| '5' |
táɬɬàːpi
__ |
__
cahappáːkan |
__
čahkeːpan |
__
čahkîːpin
|
taːɬɬaːpɪ
__ |
taɬɬáʔpi
__ |
*taɬɬáːpi-(n)
*čahkiːpi-(n)
|
| '6' |
hánnàali
__ |
hannáːlin
__ |
__
eːpaːken |
__
iːpâːkin
|
hənnaːlɪ
__ |
hannáʔli
__ |
*hannáːli
*iːpaːkin
|
| '7' |
ontòklo |
ontóklon |
kolapaːken |
kolapâːkin
|
õtokᵊlo |
ontoklo |
*on-tóklo-(n)
|
| '8' |
ontótčìːna |
ontoččíːnan |
tošatapaːken |
činapâːkin
|
õtoččɪːnə |
ontoččíʔna |
*on-tóklo-(n)
|
| '9' |
čákkàːli |
čakkáːlin |
ošnapaːken |
ostapâːkin
|
čaːkkaːlɪ |
čakkáʔli |
*on-totčíːna-(n)
|
| '10' |
pókkòːli |
pokkóːlin |
pokoːlen |
páːlin
|
poːkkoːlɪ |
pokkóʔli |
*pokkóːli
|
Notes
Bibliografia
- Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
- Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
- Haas, Mary. (1973). The southeast. In T. A. Sebeok (Ed.), Linguistics in North America (part 2, pp. 1210-1249). The Hauge: Mouton.
- Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
- Sebeok, Thomas A. (Ed.). (1973). Linguistics in North America (parts 1 & 2). Current trends in linguistics (Vol. 10). The Hauge: Mouton. (Reprinted as Sebeok 1976).
- Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).
Enllaços externs
