Monty Python and the Holy Grail

Monty Python and the Holy Grail
Fitxa
Direcció	Terry Gilliam i Terry Jones
Protagonistes	Graham Chapman; John Cleese; Terry Gilliam; Terry Jones; Eric Idle; Michael Palin; Neil Innes; Connie Booth; Carol Cleveland; John Young; Charles Knode (en) ; Julian Doyle; Sandy Johnson; Rita Davies; Terry Gilliam
Producció	Mark Forstater i Michael White
Dissenyador de producció	Roy Smith
Guió	Graham Chapman, John Cleese, Terry Gilliam, Terry Jones, Eric Idle i Michael Palin
Música	Neil Innes
Productora	Python (Monty) Pictures (en)
Distribuïdor	Mokép i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit
Estrena	9 abril 1975
Durada	91 min
Idioma original	anglès (principalment)
Rodatge	Castell Doune i Tomnadashan Mine (en)
Color	en color
Pressupost	400.000 $
Recaptació	5.028.948 $
Descripció
Basat en	llegenda artúrica
Gènere	cinema fantàstic, cinema d'aventures, drama històric, comèdia, pel·lícula de paròdia i pel·lícula de cavallers
Representa l'entitat	sant Greal
	← And Now for Something Completely Different La vida de Brian →

Monty Python and the Holy Grail és un pel·lícula britànica escrita i interpretada en 1975 pel grup de comèdia Monty Python i dirigida per Terry Gilliam i Terry Jones. Va ser concebuda durant el descans entre la tercera i quarta temporades de la seva sèrie de televisió de la BBC Monty Python's Flying Circus.

A diferència de la primera pel·lícula del grup, And Now for Something Completely Different, una recopilació de sketchos de les dues primeres sèries de televisió, Holy Grail es basa en un nou material, parodiant la llegenda de la recerca del Sant Greal pel rei Artús. 30 anys més tard, Idle va utilitzar la pel·lícula com a base del musical Spamalot.

Argument

L'any 932 el rei Artús i el seu escuder, Patsy, viatgen per Gran Bretanya buscant homes per unir-se als Cavallers de la Taula Rodona. Arthur recluta Sir Bedevere the Wise, Sir Lancelot the Brave, Sir Galahad the Pure, Sir Robin, The Not-Quite-So-Brave-as-Sir-Lancelot, i Sir Not-Appearing-in-this-Film, juntament amb els seus escuders i els trobadors de Robin. Arthur lidera els homes a Camelot, però decideix que és "un lloc de ximples" i marxa. A mesura que s'aparten, Déu (una imatge de W. G. Grace) els parla i li dona a Arthur la tasca de trobar el Sant Greal.

Recepció

Monty Python and the Holy Grail van recaptar més que qualsevol pel·lícula britànica que es va exhibir als Estats Units el 1975. Als Estats Units, va ser seleccionada com la segona millor comèdia de tots els temps en l'especial de l'American Broadcasting Company Best in Film: The Greatest Movies of Our Time.^[1] Al Regne Unit, els lectors de la revista Total Film la van classificar com la cinquena millor pel·lícula de comèdia de tots els temps;^[2] una enquesta semblant als televidents de Channel 4 la va col·locar sisena en 2000.