Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt
El Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt té com a finalitat la conservació i difusió del patrimoni arqueològic, arquitectònic, històric, natural i cultural de Vilassar de Dalt (Maresme) i el seu entorn. Situat a la masia de Can Banús, els seus fons s'engloben en quatre col·leccions: l'arqueològica, la tèxtil, la històrica i l'arxiu històric.[2] Constituït el 1961, el Museu-Arxiu forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i és la seu del Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral. Els seus fons es mostren al públic a través d'exposicions temporals de producció pròpia, organitzades per les seccions d'història, fotografia, tèxtil, ciències naturals i arqueologia. A més, el Museu-Arxiu gestiona el jaciment arqueològic dels forns romans de la Fornaca.[3] Can BanúsCan Banús és una masia del nucli urbà que acull el Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt des de 1974. Està documentada al segle xiv com a mas Canal, com a mas Serra els segles xv i xvi i com a can Banús des del segle xvii.[4] Conserva dos finestrals gòtics i la porta principal amb arc del tipus de plec de llibre, a més del jardí romàntic.[2] FonsCol·lecció arqueològicaLa col·lecció arqueològica és la més antiga de la institució i l'unica que disposa d'una sala d'exposició temporal de llarga durada que utilitza els elements més destacats per il·lustrar les exposicions organitzades per la Secció Arqueològica.[2] La majoria dels elements procedeixen d'excavacions d'àmbit local, de jaciments neolítics (Cova d'en Pau i Rocs d'en Sardinyà), ibers, romans i d'època medieval.[1] Col·lecció tèxtilLa col·lecció tèxtil reuneix un magnífic conjunt de màquines i utillatge d'aquesta indústria[2] recollits d'antigues fàbriques vilassarenques i conservats per la Secció Tèxtil. Els materials molt voluminosos estan dipositats a can Manyé.[1] Col·lecció històricaLa col·lecció històrica consta de materials molt diversos, entre els quals trobem finestrals gòtics procedents de l'enderroc de masos, una màquina de fabricació de moneda falsa,[2] eines de diversos oficis, plaques de noms de carrers i estris domèstics. Arxiu històricL'arxiu històric està constituït per fons de diverses procedències:[2] cartells i programes d'actes culturals i festius del segle xx, col·leccions de pergamins i documents d'antigues cases pairals vilassarenques, documentació d'entitats, documentació sindical, la reproducció digitalitzada de bona part de l'arxiu parroquial i col·leccions de fotografies, entre d'altres. En destaca el fons de la Delegación Local de FET i JONS i del sindicat vertical franquista i una cinquantena de pergamins procedents de cases pairals de la localitat.[4] Forns romans de la FornacaLa Fornaca de Vilassar de Dalt és un recinte arqueològic situat al municipi de Vilassar de Dalt que inclou tres forns romans dedicats a la producció industrial de material ceràmic de gran format: material de construcció (ímbrex, tègula i maons) i dòlies (recipients de grans dimensions). La seva tipologia, els materials trobats en l'excavació i l'estudi arqueomagnètic del forns 1 i 2 permeten datar l'època d'activitat dels forns entre els segles I i II dC.[3] El topònim Fornaca, documentat per primera vegada l'any 1290 al speculum del castell de Vilassar,[5] dona pistes sobre l'antiguitat de la zona de producció industrial.[6] Referències
Vegeu tambéEnllaços externs |
Portal di Ensiklopedia Dunia