Poder dual

El poder dual és un concepte articulat per Lenin com a dvoevlastie («doble poder»)^[1] que descriu una situació durant la Revolució de Febrer de 1917 en la qual dos poders polítics, els consells obrers, o soviets, i l'aparell oficial de l'estat del Govern Provisional Rus, van coexistir l'un amb l'altre disputant-se la legitimitat.^[2] Lenin va argumentar que aquesta situació essencialment inestable constituïa una oportunitat única perquè els soviets incrementessin el seu poder aixafant al govern provisional i situant-se com la base d'una nova forma de poder de l'estat. Aquesta noció va servir d'inspiració a les estratègies de les següents revolucions comunistes com la Revolució comunista xinesa liderada per Mao Zedong.

El concepte de poder dual per extensió pot referir-se a qualsevol «contrapoder», «contrainstitució» o «poder constituent», en lloc i en oposició al poder del govern establert.^[3] En determinats moments i situacions, hi ha una divisió del poder entre l'autoritat establerta i les forces socials emergents. Aquests dos poders, encavalcats i en conflicte, generen un espai polític alternatiu, allunyat del poder institucional. Aquesta dualitat és particularment rellevant en situacions de crisi econòmica i canvi social, quan les institucions oficials i les estructures de poder existents són qüestionades i desestabilitzades des de la base de la societat, mitjançant la construcció de noves formes d'organització, resistència i poder.^[4]

El poble italià en oposició a la noblesa que controlava les ciutats estat a finals del segle XIII a poc a poc va desenvolupar el seu propi funcionariat, que era paral·lel al de la institució.^[5] La Revolta de les Comunitats de Castella va establir un poder paral·lel o dual en oposició a l'administració reial imperant.^[5]

Els esdeveniments de les Jornades de juliol de 1917 solidificarien els problemes del poder dual dins del govern entre el govern provisional i el Soviet de Petrograd. Entre el 3 i el 7 de juliol del calendari julià es va produir un aixecament bolxevic. En un aixecament «de base», els obrers i els soldats es van manifestar als carrers demanant que el soviets prenguessin el poder sobre el govern provisional.^[6] L'aixecament va comptar amb el suport de l'organització militar bolxevic i del Soviet de Petrograd, que va enviar-hi reforços.^[7]

Més endavant, l'escriptor francès Régis Debray va identificar el concepte de poder dual amb el trotskisme al seu llibre de 1967 Révolution dans la Révolution?.^[8] D'altra banda, Kristin Ross en el seu recorregut històric des de la Comuna de París del 1871, el Maig del 68 i els moviments socials que van sorgir a partir d'aquella època, també empra el concepte de «poder dual» per a comprendre les dinàmiques polítiques i socials en la societat contemporània, alhora que mostra com aquest pot ser aplicat a moviments socials i polítics, especialment en el context de les revoltes i les lluites socials, com per exemple, en el moviment dels indignats.^[4]