Program Stream
La seva taxa de bits pot ser fixa o variable. En cada cas, els ES que ho constitueixen també poden ser de taxa fixa o variable. La taxa de bits d'un PS principalment ve definida pels valors i localització del SCR (System Clock Reference). Els paquets d'un PS poden ser de longitud variable i són relativament grans (2048 bytes/paquet PS). Aquest format contenidor de fluxos de bits dissenyat per MPEG està definit formalment en MPEG-2/System i estandarditzat per ISO/IEC 13818-1 i ITU-T Rec. H.222.0. El seu disseny està orientat cap a l'emmagatzematge d'un únic programa codificat (servei audiovisual) o altres dades com per a la comunicació sobre un canal de dades en entorns gairebé lliures d'errors (QEF: Quasi-Error Free) en els quals la taxa de BER és menor a , majors taxes provoquen defectes notoris. Principalment és aquesta la diferència amb el format MPEG-2 Transport Stream, dissenyat per a canals en els quals una major taxa d'error és probable. El format PS també és adequat per a aplicacions que puguin implicar processament per programari com a aplicacions interactives multimèdia. A més s'utilitza en els estàndards de Televisió digital de DVB. HistòriaL'estructura tipus PS s'especifica per primera vegada el 1993 en MPEG-1 Part1: Systems estandarditzat en ISO/IEC 11172-1. Més tard el 1996 va ser encunyat el terme Program Stream en MPEG-2 Part1: Systems estandarditzat en ISO/IEC 13818-1. MPEG-2 Program Stream és anàleg i similar a la capa de Sistemes de MPEG-1. Estructura de trama
Un paquet es compon de:
No existeix cap especificació sobre la longitud que ha de tenir un paquet, únicament s'indica que almenys ha d'aparèixer un “pack-header” cada 0.7s per a un correcte sincronisme. Formats compatiblesMPEG-2 Program Stream pot contenir en el seu format diferents tipus de vídeo i àudio comprimits. Alguns d'ells es mostren a continuació:
ISO va autoritzar a SMPTE Registration Authority, LLC, com l'autoritat de registre per als identificadors de formats MPEG-2, quan aquests formats no són necessàriament estandarditzats internacionalment. |
Portal di Ensiklopedia Dunia