Els consellers provincials s'elegeixen cada sis anys per sufragi universal a cada província, al mateix temps que es fan les eleccions municipals. Els consellers designen els diputats que formen la diputació provincial. El president del consell provincial i de la diputació és un governador designat pel govern federal, arran de la proposta del govern regional. El càrrec de governador és permanent (fins a l'edat de la jubilació). La província depèn del govern regional.
La regió de Brussel·les-Capital, tot i no ésser província, també té un governador. Bèlgica, doncs, té 11 governadors per a 10 províncies.
Les províncies tenen competències en matèria de cultura, d'esport, d'educació, d'infraestructures... Teòricament es tracta de projectes i de matèries massa ambiciosos per a un municipi i de massa poca envergadura per al govern regional.
Des del 1995, les províncies han perdut molt de poder:
el paper de supervisor dels municipis petits va minvar després de la fusió dels municipis dels anys 1966-1977;
les mancomunitats intermunicipals s'encarreguen de tasques que necessiten una coordinació entre municipis (deixalles, aigua, desenvolupament econòmic...);
el govern de la regió tracta directament amb els municipis.
Després de cada elecció, es parla de simplificar l'estructura administrativa de l'estat i de suprimir aquest nivell gairebé obsolet.
.svg)
.svg)
