Punt directeEn tennis, un punt directe o ace és un servei legal que no és tocat pel receptor, donant el punt al servidor.[1][2][3] Es veuen generalment en el primer servei d'un tennista, doncs la possibilitat d'efectuar un segon intent li dona marge a arriscar, colpejant la pilota amb la màxima força i apurant la col·locació de la pilota, cercant les cantonades de l'àrea de servei.[4] Segons l'International Tennis Hall of Fame, aquest terme va ser encunyat per la periodista esportiva Allison Danzig.[5] Rècords individualsEls punts directes s'han registrat oficialment en els circuits de tennis professional des de 1991,[6] de manera que aquests rècords comencen en aquell moment. Entre els rècords aconseguits per John Isner, destaquen el de més aces en un únic torneig, amb 214 a Wimbledon 2018;[7] el de més conversions en un únic partit, amb 113 durant el seu enfrontament d'11 hores amb Nicolas Mahut el 2010; i és l'esportista amb més punts directes en tota la carrera, amb 14.470.[8][9] Ivo Karlović és qui més aces va convertir en un partit disputat al millor de tres sets amb 45, al Halle Open de 2015.[10] Dues setmanes més tard, a Wimbledon, es va convertir en l'únic jugador que va aconseguir almenys 40 punts directes en tres partits consecutius.[11] Goran Ivanišević té el rècord de punts directes en una temporada, amb els 1.477 aces aconseguits l'any 1996.[12] Al torneig de Wimbledon de 2001, va convertir-ne 213, la millor marca fins aleshores, només un per sota de la millor marca d'Isner.[7] Roger Federer va aconseguir 50 punts directes en la final de Wimbledon del 2009, el rècord en una final de Grand Slam.[13] També ocupa la tercera posició de la classificació històrica.[8] Serena Williams té el rècord de més punts directes en un torneig femení, amb 102, quan va guanyar el títol de Wimbledon 2012.[14] Karolína Plísková té la millor marca en una sola temporada, amb 530 el 2016.[15] L'any anterior, ja havia establert la xifra de 517.[16] També té el rècord d'aces en un sol partit, 31, a l'Open d'Austràlia 2016. Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia