Rafael Nadal era el defensor del títol però va renunciar a participar al torneig per seguretat relacionada amb la pandèmia per coronavirus.[1] Per aquest mateix motiu, l'organització va preferir no organitzar fase de classificació prèvia i va utilitzar el rànquing a data de 3 d'agost (el mateix que a 16 de març que es va congelar el rànquing) per escollir els tennistes classificats directament.
Les baixes de Nadal i Roger Federer junt a la desqualificació de Novak Djokovic en quarta ronda va representar la primera vegada des de 2004 que en els quarts de final d'un Grand Slam ni hi havia cap d'aquests tres tennistes.[2]
El tennista austríac Dominic Thiem va guanyar el primer títol de Grand Slam del seu palmarès després de tres finals perdudes. En la final va superar l'alemany Alexander Zverev, que disputava la seva primera final de Grand Slam. Fou la primera final del US Open decidida en un tie-break i també la primera de l'Era Open en la qual es remuntaven dos sets en contra.[3]
Caps de sèrie
Quadre
- Llegenda
- Q = Classificat/da fase prèvia
- WC = Invitació (Wild Card)
- LL = Perdedor/a afortunat/da (Lucky Loser)
|
- Alt = Suplent (Alternate)
- SE = Exempció especial (Special Exempt)
- RP = Rànquing protegit
|
- w/o = No presentat (Walkover)
- r = Retirat
- d = Desqualificat
|
Fase final
Part alta
Secció 1
Secció 2
Secció 3
Secció 4
Part baixa
Secció 5
Secció 6
Secció 7
Secció 8
Referències
Enllaços externs