Ulysses (sonda)
La Ulysses és una sonda espacial no tripulada dissenyada per a estudiar el Sol i el seu entorn a totes les latituds. La sonda es va llançar el 6 d'octubre de 1990 amb el transbordador espacial Discovery (missió STS-41) essent una missió conjunta entre la NASA i l'ESA.[1] La sonda estava equipada amb instruments per caracteritzar camps, partícules i pols còsmica,[2] obtenia l'energia d'un generador termoelèctric per radioisòtops.[3] Es va perdre la connexió el 30 de juny del 2009, més de 18 anys i mig des del llançament. Va completar gairebé 3 orbites al voltant del sol.[4] Tenia una òrbita heliocèntrica i el·líptica inclinada 80.2º respecte l'equador solar. El període orbital era de 6.2 anys amb un apoàpside (punt més alt de l'òrbita) de ~5.4 UA i un peiràpside (punt més baix de l'òrbita) de ~1.34 ua.[5] El seu punt de màxima proximitat solar va ser el 12 de març del 1995. Equipament científic[4]
Descobriments
Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia