Amadèu Ièr d'EspanhaAmadèu I d'Espanha, nomenat «el Rey Caballero»[1] (en italian: Amedeo Ferdinando Maria di Savoia;[2] Turin, Itàlia, lo 30 de mai de 1845 – Turin, lo 18 de genièr de 1890), foguèt rei d'Espanha del 2 de genièr de 1871 fins al 11 de febrièr de 1873. Unic monarca d'Espanba eissit de l'Ostal de Savòia, èra lo segond filh de Victor Emanuèl II, rei d'Itàlia, e de Maria Adelaïda d'Absborg. Après la Revolucion de 1868, Isabèl II d'Espanha se refugièt a París. Lo nòu govèrn espanhòl redigèt la Constitucion de 1869 e chausèt, per vòte, lo 16 de novembre de 1870, Amadèu de Savòia coma rei d’Espanha. Mentretant, la Guèrra Carlista perdurava. Amadèu escapèt a una tentativa d'assassinat lo 19 de julhet de 1872. Amb son abdicacion lo 11 de febrièr de 1873, la Primièra Republica foguèt proclamada. Maridatge e descendénciaEn 1867, maridèt sa cosina Maria Victoria del Pozzo. Aguèron tres mainatges:
Après la mòrt prematura de sa primièra esposa l'8 de novembre de 1876 e un long periòde de veusatge, Amedèu se marida l'11 de setembre de 1888 a Turin amb sa neboda, la princessa francesa Marie-Laetitia Bonaparte, filha de sa sòrre, Maria Clotilda de Savòia. Aguèron un filh: Umbèrt de Savòia-Aosta. Titulatura
Armas
Nòtas e referéncias
|
Portal di Ensiklopedia Dunia