GuipuscoaGipuzkoa (eu ) Nom oficiau Gipuzkoa (eu) Capitau Sent Sebastian • Deputat General Eider Mendoza Larrañaga (2023–) 43° 10′ N , 2° 10′ O Estat Espanha Comunautat autonòma Comunautat Autonòma Basca
Superfícia 1 980 km² Punt culminant Aketegi (1 551 m) Hus orari UTC+01:00 • Totala 731 182[ 1] ab. (2024 ) • Densitat 369,28 ab./km² Gentilici guipuscoan, -a[ 2] Còdi postau 20 ISO 3166-2 ES-SS Sit web gipuzkoa.eus
Rèleu de l'escut de Guipuscoa dens la Catedrau de l'Immaculada Concepcion de Vitòria
Guipuscoa [ 2] (oficiaument en basco : Gipuzkoa ;[ 3] en espanhòu : Guipúzcoa ;[ 4] en francés : Guipuscoa ) qu'ei un parçan deu Bascoat . La capitau qu'ei Sent Sebastian (en basco: Donostia ; en espanhòu: San Sebastián ).
Confronta un nòrd lo golf de Gasconha , a l'oèst Biscaia , au sud Alaba , a l'èst Navarra e Labord (situat dens lo departement deus Pirenèus Atlantics ).
Los limits de Gasconha au Bascoat Sobiran (Guipuscoa, Navarra Sobirana).
Lo levant deu territòri qu'ei istoricament ligat au reiaume de Vasconia, puish au ducat de Gasconha.[ 5] , [ 6]
Que forma administrativament una província deu País Basco de l'Estat Espanhòu, e tanben un territòri de caractèr «istoric».
Ua part important de la populacion de la còsta orientau (Hont Arràbia , Sent Sebastian , Los Passatges ) que parlava l'occitan gascon enqüera a la fin deu sègle xix e au començament deu sègle xx .
Eraudica
Blasonament: «En un camp d'aur, tres arbes de sinòple (verd), plaçats en hèish sus ondas d'aiga d'argent e azur (blu). Sostienen l'escut dus sauvatges, sus pès, au naturau, vestits dab un liròt d'argent. Devath la punta de l'escut apareish escrita en ua cinta d'argent la legenda "fidelissima bardulia nunquam superata " ("Bardulia la mei fidèu, jamei conquistada"), escrita en letras de sable (nèguer).»
Nòtas e referéncias
↑ URL de la referéncia: https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2873 .
↑ 2,0 et 2,1 Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana . clo-occitan.com, p. 125.
↑ Euskaltzaindia . «Gipuzkoa » (en eu, es, fr, en). [Consulta: 21 de decembre de 2023]
↑ Toponim en espanhòu segon la «Real Academia Española» (1999). Ortografía de la lengua española. Madrid: Espasa, p. 133-155. ISBN 84-239-9250-0 .
↑ Halip Lartiga (Philippe Lartigue). «Le gascon, origines, aréologie et caractérisation », 2009.
↑ Blanc , Joan Francés (2022). Las comunas d'Occitània (segonda edicion, 2022). Estrasborg: Edicions Talvera. ISBN 979-10-90696-37-2 .