Issanlàs
Issanlàs ò mielhs Issanlaç[1][2](Issanlas en francés) es una comuna occitana de Vivarés, situada dins lo departament d'Ardecha e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament de Ròse-Aups. GeografiaPer de rasons de relèu (e de feblesa de densitat de populacion que favorisèt pas los investiments), i a pas de relacion dirècte per viá enquitranada entre la partida centrala (Issanlàs, Meseirac) e meridionala de la comuna e la partida nòrd-èst (mas de segur, i a de chamins). Tipicament, La Ribèira es a 2 km alh nòrd en linha dirècta d'Issanlàs, a 3 km a pè, mas per anar d'un a l'autre en veitura, chau far un alongui de 8 km, en passant per la RD 117, puèi lo còl de Fiulabisa (1250 m d'altitud), puèi la RD 110 e encara un chamin. A causa d'aquò, la comuna a dos n° de pòstas e depend de dos burèus : lo 07660 que correspond a L'Esperon, per la majoritat de la comuna e lo 07510 que correspond a Sant Cirgue de Montanha, per la partida nòrd-èst. Comunas vesinas  Issanlàs La Narsa (4,1 km) La Chapèla Gralhosa (5,3 km) La Vilata (5,3 km) Cocoron (5,5 km) Sant Cirgue de Montanha (6,3 km) Lo Lac d'Issarlés (7,3 km) Masan de l'Abadiá (7,3 km) Perimètre delh territòriToponimiaIssanlàsIssanlàs seriá atestat Iciliacum en 950 [3] dins la Charta Vetus delh Vivarés. Lo nom gallés Iccios es atestat [4] e benlèu òm pòt supausar un *Iccilios. Cossí que siá, seriá pas lo sol cas en Vivarés e en Velai d'una finala -acum dins los tèxtes e d'un resultat modèrne en às, d'escriure. mielhs -aç segon la norma alibertina; cf. Alairacs. L'evolucion interiora en nasala es pas tanpauc çò esperat amb la fòrma anciana (evolucion regulara se la nasalizacion es pas fautiva : Icilhac). Albèrt Dauzat se demanda se Issanlàs seriá pas un compausat gallés en uxo + -ialo(n) [5]: mas seriam encara pus luènh delh resultat. La prononciacion es [isan'las], amb s fòtament chotat, d'un locutor de competéncia lingüistica excellenta nascut a Issarlés [6]. MeseiracLos noms que revèrtan Mézeyrac pòdon venir siá delh nom latin d'òme Macerius (Amaricius segon los Féniés, doncas amb metatèsi) amb lo sufixe -acum [latinizacion del sufixe gallés -ācon] o d'un autre nom latin, Miser amb lo sufixe [analogic] -iacum[7],[8]; lo segond explicariá la prumièra sillaba. Mézeyrac èra doncas probablament una anciana granda propietat antica qu'aviá per mèstre Macerius o Miser. La grafia es Meseirac, quin que siá l'etime, se la fòrma francesa correspond a la prononciacion. I a un autre Mézeyrac a Présailles e benlèu qu'un delhs dos es un transferiment de l'autre. La prononciacion es [mezɛj'rak], d'un locutor de competéncia lingüistica excellenta nascut a Issarlés [6], çò que permet d'escriure Meseirac. IstòriaAlh sègle XVIII, ni Issanlàs nimai Meseirac èran pas parròquias [9]. Entre 1790 e 1794, Mazeiras (comprene Meseirac), que compreniá probablament Issanlàs foguèt annexat per Masan. Puèi en 1899, Issanlàs (amb Meseirac) se creèt, a partir de Masan [10]. Administracion
Demografia
Luòcs e monumentsPersonalitats ligadas amb la comunaVeire tanbenLigams extèrnesNòtas
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
Portal di Ensiklopedia Dunia
