MilgranièrLo milgranièr (var.miugranier) (Punica granatum) es un arbre fruchièr de la familha de las Lythraceae, cultivat dempuèi la mai nauta Antiquitat per los seus fruches comestibles (las milgranas) e per las seuna qualitats ornementalas de la seunas grandes flors. Descripcion![]() Es un pichon arbre de portada arbustiva de las regions mediterranèas que pòt s'auçar a 6 m de naut. Pòt viure fins a 200 ans mas es mai productiu pels fruches dins los 20 primièrs ans de fructificacion. La rusca es gris burèla e a tendéncia de se cretar e s'escaumar amb l'adat. Las seuna fuèlhas caducas son oposadas e mesuran 3 a 7 cm de long sus 1 a 2 cm de larg. Dins qualques regions, arriba que l'arbre pèrda pas las fuèlhas en ivèrn. Las seunas flors roge viu mesuran 3 cm de diamètre. Los seus fruches, las milgranas, contenon en mejana 600 granas chucosas. Distribucion![]() Es una espècia originària d'Asia occidentala (Turquia, Iran, Iraq, Azerbaitjan, Afganistan, Paquistan, Armenia), e benlèu la peninsula Aràbia, e tanben lo nòrd d'Africa. Se cultivada dins totes los continents dins de zonas temperadas caudas : Bacin Mediterranèu, Orient Mejan, China, Sud Èst dels Estats Units d'America, Chile, Argentina. Cultura. L'espècia soòrta la secada e de breus periòdes de galada (fins a -15 °C) mas preferís los climas secs. En zona umida, lo milgranièr fructifica pas plan, perque a besonh de fòrtas calors pendent tot lo periòde de fructificacion, senon es atacat per de malautiás fungica que capita pas. PropagacionLo milgranièr se reproduís pas fidelament par semenasons e supòrta pas plan l'empèut o per probaina. Se lo proprga doncas mai sovent per porreta en copant en ivèrn de rama de l'an d'una longor de 30 a 40 cm. Se lèva le borron terminal e banhant la bas d'auxina puèi se planta dirèctament en tèrra daissant despassar pas que 3 uèlhs fòra. VarietatsExistís fòrça cultivars de milgranièrs coma:
UtilizacionLas flors frescas del milgranièr son utilizadas en infusion contra l'asma. La rusca del fruch es utilizat contra la dessentèri e la rusca de la camba e dels fruches es utilizada coma Planta tintoriala. La rusca de las racinas combat lo tenià. Referéncias |
Portal di Ensiklopedia Dunia