Reynel
Reynel es una comuna francesa, situada dins lo departament de la Nauta Marna e la region de Champanha-Ardena. GeografiaPartida eissida de l'article francés
Lo vilatge de Reynel a situat sus un esperó rocós al confluisson de dos talwegs. Reynel A situat a 30 km al Nòrd de Chaumont (prefectura de la Anautita-Marna). Tèxte originau de l'article francés
Le village de Reynel est situé sur un éperon rocheux au confluent de deux talwegs. Reynel est situé à 30 km au Nòrd de Chaumont (préfecture de la Haute-Marne). Comunas vesinas![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() IstòriaPartida eissida de l'article francés
Las primièras traces istorica de Reynel apareisson a la s-|VII|e}}. Erigée En comtat en 757 per Pépin lo Brèu de contunh en marquisat per François Eer en 1560, Reynel, en mai de lo sieu castèl, #possedir un prieuré, un capítol, una léproserie, un espital. Del fach de la siá situacion estrategica, en bordure del Sant-Empèri romain germanique de contunh de la Lorraine, Reynel #èsser una vila fòrta amb fossés, remparts e de torns. La vila #èsser lo banc d'un archidiaconé e d'un bailliage. Reynel A patit los guèrras de Religion a la fin de la sègle XVI, de contunh la guèrra de Trenta Ans a Modèl:La s-, de nombrosas bastissas an #èsser destruit a aquelas epòcas. Tèxte originau de l'article francés
Les premières traces historique de Reynel apparaissent au sègle VII. Erigée en comté en 757 par Pépin le Bref puis en marquisat par François Ier en 1560, Reynel, outre son château, posséda un prieuré, un chapitre, une léproserie, un hôpital. Du fait de sa situation stratégique, en bordure du Saint-Empire romain germanique puis de la Lorraine, Reynel fut une ville forte avec fossés, remparts et tours. La ville fut le siège d'un archidiaconé et d'un bailliage. Reynel a subi les guerres de Religion à la fin du sègle XVI, puis la guerre de Trente Ans au sègle XVIII, de nombreux bâtiments ont été détruit à ces époques. AdministracionDemografia
Luòcs e monumentsPersonalitats ligadas amb la comunaVéser tanbenLigams extèrnesNòtas |
Portal di Ensiklopedia Dunia