Sublim![]() L'artista romantica del sègle XIX utiliza la grandor de la natura coma una expression del Sublim. Sublim (latin : sublimis, « que se'n va s'auçant » o « que ten en l'aire »[1]) designa dins lo langatge quotidian una causa grandiosa e impressionanta (capviranta), que pasmens se pòt pecebre o o comprene sonque amb una sensibilita fòrça fina. Coma concète estetic, lo sublim designa una qualitat d'extrèma amplitud o fòrça, que transcendís la beutat. Lo sublim es ligat al sentiment d'inaccessibilitat (al respècte de l'incommensurable). Atal, lo sublim provòca un estonament, inspirat per la crenta o lo respècte. Estetica del sublimLo concèpte d'estestetica del sublim apareis subretot en Anglatèrra, amb lo desvolopament del Grand Torn, ont las esplendors immensas de la Natura que contemplan los viatjaires los menan a descriure lor sensacion fasent apèl al sens del sublim. Es subretot lo cas de Joseph Addison, que se'n va relizar son Grand Torn en 1699, e escriur dins Remarks on Several Parts of Italy etc. que "los Alps emplisson l'esperit d'un palsent sentiment d'orror" « les Alpes remplissent l'esprit d'un plaisant sentiment d'horreur[2]. » Lo sens del concèpte del sublim d'Addison es que los tres plasers de l'imaginacion qu'identifiquèt, la grandor, la singularitat e la beutat, venon d'objèctes visibles (es a dire de la vista, puslèu que de la retorica). Cal tanben notar qu'escrivant sul « sublim dins la Natura de fòra », utiliza pas lo tèrme « sublim », mas de tèrmes que pòdon èssent entenduts coma de superlatius absoluts, coma « sens bòrnas », « sens limitas », o encara « vast », « grandor », veire a l'escasença de tèrmes mostrant l'excès[3]. Per Addison, la grandor, lo grandiós, fa partit integrant del concèpte de « sublim ». Un objècte d'art es benlèu sens aténher la grandor. L'òbra d'Addison Pleasures of the Imagination peut, amb Pleasures of the Imagination (1794) de Mark Akenside e de Night Thoughts d'Edward Young, es considerad coma lo punt de partença de l'analisi del sublim desvolopada per Edmund Burke. Edmund Burke puèi Kant estiman que la beutat es pas l’unica valor estetica. se pòt ligar lor reflexion al vam del preromantisme a partir de la mitat del sègle XVIII. Vesent una tempestassa o una sinfonia de Beethoven, es le sentiment del sublim, mai que bèl, que dominariá. Nascut de la volontat d’exprimir l’inexprimable, lo gost del sublim capvira aquel de la beutat. BibliografiaFonts ancianas
Sintèsis recentas
Nòtas e referéncias
|
Portal di Ensiklopedia Dunia