Tè verdUn tè verd, en japonés 緑茶 (Ryokucha) en chinés (tradicional) 绿茶, (simplificat) 綠茶, (pinyin) lǜchá es un tè que l'oxidacion naturala s'arrèsta lèu après la culhida. Ne resulta un teé nonoxydat amb una taus maxim de gallat d'epigallocatequina e autras cataquinas. Lo teé verd conten tanben una concentracion importanta de L-teanina e una concentracion de cafeïne inferiora a aquela del tè negre. Un còp infusat, se pòt prene caud o freg. L'arrèst de l'oxidacion de las fuèlhas de tè, moment clau dins la produccion del tè verd, se pòt realizar per dos biais: al biais chinés, que la fuèlhas son calfadas dins de cubas, e al biais japonés[1] que s'arrèsta l'oxidacion amb la vapor çò que garda mai las proprietats de la fuèlhas de tè[2]. Aqueles tè de tria se coneisson a la color fescura de lors fuèlhas, a lor odor d'algas una còp infuzats e alor gost erbacèu e iodat. Fòrça productors, subretot al Japon[3],[4], van ara cap a una produccion de tès verds confòrme a las exigéncias de l'agricultura biologica. Lo tè verd es lo tè mai consomit en China, en Corèa e al Japon. S'espandís ara en Occident, ont se beu tradicionalament puslèu lo tè negre. Los diferents terridors, cultivars utilizats e bias de cultura permeton d'obténer de tès verds fòrça diferents. Se lo sencha es lo tè quotidian dels Japoneses, per la ceremonia del tè japonesa s'utiliza lo matcha, una polvera de tè verd trissat. Lo matcha es ara incorporat dins de pastissariás e es l'ingredient de basa del matcha latte. Los tès verds mai prestigioses coma lo gyokuro (Japon) o lo long jing (Zhejiang, China) pòdon èsser fòrça car. Lo tè verd es tanben utilizat per la produccion del tè aromatizat coma lo genmaicha (associat al ris) o lo gunpowder (ingredient de basa del tè a la menta) Fabricacion![]() Après la culhida, las fuèlhas de teièr (Camellia sinensis) son blasidas, puèi rotladas per n'extraire lo chuc, puèi calfadas peu neutralizar l'enzima responsable de l'oxidacion. Son fin finala secadas. Lo calfatge se realiza de dos biais: al biais chinés dins de cubas de coire plaçadas jos fuòc o al biais japonés passant las fuèlhas per de gets de vapor. Preparacion
VarietatsTes chineses![]() ![]() Existís en China de centenas de varietats de tè diferents. Recebon de noms convencionals, ligats mai sovent a la forma de las fuèlhas. Aqueles nom an pas de garantida d'autenticitat ni de qualitat. Sols lo seriós e l'onestat del vendeire son d'asseguranças sus l'origina del tè. D'entre los tès verds mai coneguts:
Tès japoneses![]() ![]() Lo Japon produch uèi pas mai que de tè verd, dins una vasta gama de prètz e de qualitat. Las plantacions se situan subretot sus las illas de Kyūshū e de Shikoku. I a quatre culhidas de tè, anant de mièg d'abril a fin de setembre. La primièra es mai reputada que lo tè es mai fin e astringent que las seguenta.
Autres tès verdsAmb lo vam dels tès verds en Occident, fòrça regions del mond comencèron a ne produire: Ceylan, Vietnam, Darjeeling. Aqueles tès son preparats al biais chinés, e pareisson a un Gunpowder o un Chun Mee. Lo tè verd vietnamian es fòrça perfumat naturalament. Se garda dins un sac ermetic e a l'abric de la lutz per que demòre d'un verd esmerauda coma quand se prepara al biais « chinés ». Un còp preparat, se lo cal beure pro rapidament senon pèrd sa color verda. Lo tè verd de Tailàndia nasquèt en 1988 jol vam de la familha reiala. La region montanhosa situada lo long de la frontièra de la Birmania e del Laos es coneguda jol nom de triangle d'aur e totas las condicions geologicas e climatologicas son reünidas per produire d'excellents tès de mont. Aquò contribuís al desvelopament durable e al comèrci equitable per exemple amb la tribús Akhas. Aquelas region produch tanben de tès verds Oolong tanben nomenats Tès Blaus lo n°17 (Primièra jove brot) e le n°12 de granda qualitat. Interès per la santatLas proprietats del tè verd sont multiplas: rica en tanins, aqueles polifenòls antioxidants que donan al tè son aròma e son gost amar particular. Lo tè verd content tanben de vitamina C. Mas çò que destria lo tè verd dels autres, es que content una catequina nomenada epigallocatequina EPGC. L'EPGC possedís de proprietats fòrça mai poderoses qu'aquelas d'un simple antioxidant. Lo tè verd (verd qu'es non fermentat) conten detz còp mai d'EPGC que lo tè negre e 2,5 còps mai que lo tè Oolong (tipe de tè amb oxidacion incomplèta). Lo taus de cafeïna es semblable a aquel del tè negre a dire 20-90 mg per tassa mas sos efièche excitants son mermat per la preséncia de tanins. Lo tè conten tanben de teanina, un aminoacid analòg a l'acid glutamatic, qu'a un efièch apasimant qu'ienebís l'efièch ipertensor de la cafeïna[5]. Es conegut coma un dels compausats responsables del gost umami e de la reduccion de lor amarum[6],[7]. L’activitat de la teanina sul cervèl montrèt una reduccion de l'estrès mental e fisic[8], un efièch relaxant[9] e aumenta la produccion del ritme alda dins lo cervèl[10]. Reduccion de l'estrèsDe recercas menadas per una equipa japonesa suggerisson que los consomators de tè verd an un nivèl d'estrès mens naut. Atsushi Hozawa e sos collègas de l'universitat de Tohoku estudièron 42 000 Japoneses que mai de 2774 patissián d'estrès psicologic[11]. Gaitant mai lor consomacion de tè verd, los cercaires s'apercebèron qu'aqueles que'n bevián entre cinc tassas e mai cada jorn avián 20 % de risc en mens de patir d'estrès al respècte d'aqueles que'n en bevián mens de dos tassas cada jorn (sabent que, al Japon, una tassa de tè verd fa 100ml e amb una infusion d'en mejana 1 minuta de 5 gramas de tè verd japonés, tipe Sencha per exemple). De notar que dins aquel estudi, las personas qui consoman mai de tè verd an tanben un risc de pneumonia mermat de 47 % e de càncer del sang de 42 %. Fin finala, una autra analisi avent portat sus de subjèctes de mai de 70 ans, mòstra una diminucion de 44 % del risc de depression moderada pels amators de tè verd a nautor de quatre tassas cada jorn[12]. Atencion pasmens, coma dins fòrça d'estudis, s'agís que de correlacions, pas cap de rapòrt d'escasença foguèt mostrat. Per exemple, es possible que los consomators de tè verd ajan un biais de vida diferent que tòcan aqueles resultats, e pas res permet de saber çò qu'es degut al tè verd o al biais de viure de beveire de tè. Malautiás cardiovascularasLo tè verd conten un cert nombre de polifenòls, que l'abondància pòt aténher 20 % de la matèria seca, jogant lo ròtle d'antioxidant. D'estudis semblan mostrar una certa eficacitat de sa consomacion dins la diminucion del risc de contractar una malautiá cardiovasculara[13]. Diminuariá tanben lo taus de colesteròl sanguin[14]. Aqueles antioxidants poirián tanben èsser neutralizats per la caseïna presenta dins lo lach[15]. CàncersSon ròtle dins la prevencion dels càncers es fòrça mai controversiat. Las culturas cellularas e los modèls animals mòstran que l’EGCG, polifenòl màger presentan dins lo tè verd, a una poderosa activitat antiinflamatòria e antiproliferativa capabla d’enebir selectivament la creissença cellulara e d’induire l’apoptòsi dins las cellulas cancerosas sens tocar las cellulas normalas[16]. Al contrari, l'eficacitat vertadièra es luènh d'èsser provada pels umans[17], pasmens s'es largament utilizat dins aquela indicacion[18]. Malautiás neurodegenerativasAprès 70 ans, los beveires de tè verd, ric en catequinas, tenem de melhoras capacitats cerebralas que los beveires de cafè o de tè negre e son « una cibla mens fragila per las malautiás neurodegenerativas coma Alzheimer o Parkinson »[19]. La consomacion de tè reduiriá lo risc d'èsser tocat de deméncia e d'autras malautiás neurodegenerativas coma Parkinson e Alzheimer[20]. Malautiás oftalmicasDe cercaires de l'Universitat chinesas de Hong Kong donèron un autre avantatge du tè verd per la santat: protejariá contra las malautiá ocularas correntas, coma lo glaucòma[21]. Se la recerca aviá descobèrt que las catequinas èran absorbadas pel sistèma gastrointestinal, apareis, segon aquel estudi, que son tanben absorbadas pels teissuts de l'uèlh. D'autres estudis seran necessari per confirmar l'efièch protector pel umans. Galariá
Bibliografia
Nòtas e referéncias
Vejatz tanbenArticles connèxesBibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia