Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
Las atestacions e etimologias son, per luòc:
Frominiu
Frominiu - Cella Sancti Martini de Firminiaco en 971; Humbertus prior de Firminiaco en 1168; Ecclesia Sancti Petri de Firminiaco en 1183; Capellanus de Firiminiaco… Capellanus de Firmigiaco en 1294; Obiit Poncius monachus Insule Barbare prior Firminiaci au siecle XIII; Prioratus de Firmignieu en 1312; Parrochia de Furminet en 1313; Apud Firmigniacum en 1323; Furminiacus en 1329; Ecclesie Beate Marie et Sancti Petri de Firmigniaco en 1337; Luminaria ecclesiarum Firmigniaci en 1361; Parrochia Furmigniaci en 1374; Prioratus et ecclesia de Fulmignieu en 1379; Les hommes de Firmignio en 1389; Hospitale de novo facto apud Firmigniacum en 1404; Parrochia Firminiasci en 1415; Ecclesia de Firmigneu (xve siècle]]; Firmigny… Fromigny en 1534; Fromigny… Firmigny en 1542; Firminy en 1542; Le chemin tendant de Furmignieu a Sainct Rambert en 1542; Furminieu en 1542; Furmigny en 1542; Fourmigny en 1545; La paroisse de Furminy en 1682; Firmini siecle XVIII; Vês Frouminieux au siecle XX.[2]
Lo nom latin Firminius + sufix gallés -acus donèt Firminiaco, que dins aquesta zòna d'influéncia arpitana ont -acus dona [jew], venguèt Fermenieu (grafia normativa). Las grafias mai fonetizantas Frominhau/Freminhau o Fremeniau, fòrma mai etimologica segon Albert Boissier[3], testimònian de la coexisténcia de las prononciacions notadas Frouminio, Froumignioou e Fremeniaoû pels autors locals, que nòtan la palatalizacion de la n davant i, correnta en vivaro-aupenc e auvernhat (ex. "venir" prononciat [ve'ñi]). La grafia Frominiu[4] propausada es un pauc mens fonetizanta que las precedentas.[5][6]
Gampilhes (fr La Gampille) - Ryo de Gampylhie en 1551; Rieu de Gampilhie en 1556. Aiga, afluent d'Ondena (fr Ondaine) près Frominiu, pren sa sorsa au sud-oest de la comuna de Sant Just.
Chasel
La comuna de Chasel fusionet amb Frominiu. Sos luòcs son:
Chasel[1] (fr Chazeau) - Apud Chazauz in parrochia de Firminet, in fornello parvo de Chazals… Johanna de Chazal Veteris… en 1313; In loco vulgariter nuncupato Casalis en 1332; Conventus de Chasalibus en 1361; Monasterium de Chasals en 1370; Apud Chazaux en 1384; Locus de Chazalibus parrochie Firminiaci en 1388; Cimenterius Sancte Clare de Chazellibus en 1402; Cyminterius Sancti Johannis conventus de Casalibus en 1411; Chazaulx en 1534; Chasaux au siecle XVIII (Cassini).[2]
Bileta[1] (fr [Le] Billet) - Billet au siecle XVIII (Cassini).[2] Masatge.[2] Segon Rideau, Bileta deriva d'una fòrma locala dau prenom Gabriela.
Los Bruneaus[1] (fr Les Bruneaux) - Apud les Brunex.… Jacmeta deux Bruneux en 1386; Franciscus del Bruneaulx en 1420; Ebrenaux au siecle XVIII (Cassini).[2] Masatge.[2]
Crumilhiu /krœmiyaυ/[1] (fr Cremilleux) - Locus de Curmilhiaco prope Chasalibus en 1400; Gremilieux au siecle XVIII (Cassini).[2] Vilatge.[2]
La Meta[1] (fr Lameth) - Johannes de la Meta en 1400.[2] Masatge.[2]
Les Lòtges? (nom supausat; fr Les Loges) - ?????? Eicart.[2]
Malaval o Mala Val /vé marevà/[1] (fr Malleval) - Risz de Mallaval en 1543.[2] Aiga que cola dins la comuna de Chasel, afluent de Gampilhes.
Montchaum o Mont-Chaum[1] (fr Montchaud o Monchaud) - ?????? Eicart.[2]
(Lo) Pinet[1] (fr [Le] Pinet / [Le] Pinay) - Locus de Pinet en 1332; Johannes Morini de Spineto prope Schazalibus… Apud Lopinet en 1400; Johannes de Pineto en 1420; Le Pinet au siecle XVIII (Cassini); Pinay en 1887 (Atlas cant.); Pinet en 1926.[2] Masatge.[2]
La Vaure[1] (fr La Vaure) - Johannes Lorregua habitator de la Vaura en 1386; La Vaurerogiet au siecle XVIII (Cassini); La Vaure en 1926.[2] Masatge.[2]
La Vaureta (nom supausada; fr La Vaurette) - La Voirette au siecle XVIII (Cassini)[2]. Eicart.[2]
↑Albert Boissier, herboriste de langue - collecte et écrits en langue d'oc de Firminy et sa région, Jean-Yves Rideau, publicat per: Saint-Didier-en-Velay: Amis des arts et traditions populaires du Musée de Saint-Didier-en-Velay, 2012
Cal melhorar l'escritura d'aquel article. L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son de verificar. O podètz corregir o crear la discussion.
Cal melhorar l'escritura d'aquel article. L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son de verificar. O podètz corregir o crear la discussion.