Labrit (vila)
Labrit[1] (Labrit en francés) qu'ei ua comuna gascona situada dens lo departament de las Lanas e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània. Geografia![]() ![]() ![]() Perimètre deu territòriToponimiaLas fòrmas ancianas que son Lebret, en 1242, dominus de Labreto / de Lebreto, en latin, en 1276, de Lebreto, en latin, en 1281, n'Amanieu senyor de Labrit vescomte de Tartas, en 1316, ecclesia Sancti Medardi de Labreto, en latin, cap a 1320, capellanus Sancti Medardi de Labreto, en latin, cap a 1375, Albrete, en 1570, Labrit o Albret, mapa deu sègle XVII, Labrit, en 1638, Labrit o Albret, mapa de 1651, Labrit o Albret, mapa deu començament deu sègle XVIII, Als Abret-Labrit, mapa de 1714, Albret, mapa de 1733. La prononciacion qu'ei [la'brit] [2]. Lo nom qu'ei « escur » per Dauzat [3], mentre que Negre (citat per Bénédicte Boyrie-Fénié) l'explica sense certitud per un nom germanic d'òme Liudbret; Albret que n'ei ua francizacion. Aquera causida, Liudbret, qu'ei tanben la de B. Boyrie-Fénié, qui la justifica per la preferéncia de las familhas nòblas a adoptar noms de baptisme imitats deus Francs. La toponimista cita tanben ua cançon basca, au moment deu coronament de Joan d'Albret en la catedrala de Pampalona : Labrit eta errege / Aita seme dirade, « Labrit e lo rei que son pair e hilh », signe per B. Boyrie-Fénié d'ua origina patronimica. L'esitacion entre -et e -it qu'ei costumèra entau's escribas e lo nom germanic Liudbret que s'adaptè a las aurelhas e a las bocas gasconas. De mei, lo petit nom Liudbret qu'èra sortit de l'usatge e pas mei comprés; qu'estó influenciat per bret, « quèc, mèc » o per bret, « breton ». Lebret, Le Bret que mian mei o mensh [en francés ?] a A Le Bret, Albret. Un nom germanic de persona qu'ei doncas probable [2]. Istòria![]() Administracion
Demografia
Lòcs e monumentsPersonalitats ligadas dab la comunaVéder tanbenLigams extèrnesNòtas
|
Portal di Ensiklopedia Dunia