Mercuès [ 1] , [ 2] , [ 3] , [ 4] (Mercuès en francés ) es una comuna carcin òla situada dins lo departament francés d'Òut e la region d'Occità nia , ancianament de Miègjorn-Pirenèus .
Geografia
Comunas a l'entorn.
Perimètre del territòri
Toponimia
Lo vilatge es atestat au començament del sègle IX : Mercurio . Lo nom vendriá del diu MercÅrÄus , « Mercuri », o d'un òme d'aquel nom [ 5] . Å brèu ven o , mas lo iòd passa a a la sillaba precedenta (anteposicion) e provòca la formacion d'un triftongue en posicion tonica, que se simplifica en uè , d'aquà *Mercuèr . L's finala marca benlèu un collectiu (« los abitants de *Mercuèr »). Sense desvolopar l'evolucion, Gaston Bazalgas evòca una autra possibilitat, derivada de Mercurius , lo cognomen Mercurinus , foneticament malaisida; precisa endacòm mai que lo siti es dedicat al diu roman Mercurius , assimilat al diu gallés de las auturas [ 6] .
Istòria
Administracion
Lista dels cònsols successius
Periòde
Identitat
Etiqueta
Qualitat
març de 2014
2026
Ludovic Dizengremel
divèrs esquèrra
1989
2014
Claudine Barreau
divèrs esquèrra
1977
1989
Louis Moysen
1963
1977
Joseph Brunet
1956
1963
Marcel Moles
1956
1956
Georges Linas
1953
1956
Marcel Moles
1941
1953
Honoré BERTE
1925
1941
Jean Delpon
1918
1925
Armand Raynalis
1871
1918
Jean-Paul Pouli
genièr 1871
mai 1871
Pierre-Auguste Villières
1852
1870
Baptiste DARRES
1851
1852
Clément Garrigues
1848
1850
Jean Bessac
1847
1848
A. BOISSIE
1840
1847
J. Delsol
1838
1839
A. Fournier
1834
1837
J. Delsol
1832
1834
Jean-Pierre Cayx
1827
1832
Antoine Agas
1802
1827
Pierre Lacoste-Dumoulin
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
Demografia
La populacion de 1881, en auça temporà ria, s'explica mal e lo meteis fenomèn se constata a Calamana . La rason es pas los trabalhs sus la linha de camin de fèr Briva -Montalban , concedida en 1883 [ 7] .
Luòcs e monuments
Personalitats ligadas amb la comuna
Veire tanben
Ligams extèrnes
Nòtas
↑ Pojada , Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3 .
↑ «Toponimia occitana ».
↑ Congrès permanent de la lenga occitana . «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan ».
↑ Institut d'Estudis Occitans . «BdTopoc–Geoccitania ».
↑ Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France , Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 434
↑ Gaston Bazalgues, A la Découverte des Noms de Lieux du Quercy et des Communes du Lot , Les Éditions de la Bouriane et du Quercy, 2002, p. 43 e 116
↑ titre=n° 14217 - Loi qui approuve la convention passée, le 28 juin 1883, entre le ministre des Travaux publics, et la Compagnie des chemins de fer de Paris à Orléans, 20 novembre 1883, Bulletin des lois de la République Française, Paris, editor=Imprimerie Nationale, série XII, volume28, numéro 834, 1884, paginas352 - 359, http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k2141158/f372.image