Britèsta
Britèsta[1],[2],[3],[4] (Briatexte en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament de Tarn e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus. DevisaBrisa testa leo. Geografia![]() IstòriaLa bastida de Britèsta foguèt fondada en 1287 per Simon de Briseteste, senescal de Carcassona, pel compte del rei Felip lo Bèl, en plaça del vilatge catar de Las Toèlas, destruit per las tropas de Simon IV de Montfòrt, en 1212. Aquela bastida novèla deviá concurenciar sa vesina de Sant Gausenç. Britèsta es una implantacion reiala que capitèt. Son dessenh, inclutz dins un rectangle, es geometric. Dels quatre costats de la plaça debutan las carrièras principalas terminadas per d'illets mai o mens grands. Los màger son totjorn traversats per de carrerons. Fortificada al sègle XIV, Britèsta es dins la tormenta de las Guèrras de religion. Los abitants, convertits au protestantisme, n'en faguèron un bastion vertadièr, que tombèt pas jamai. La glèisa, qu'occupava la mitat sud de la plaça foguèt desroïnadas vèrs 1574. S'edifiquèt un temple. D'aquela epòca tormentada data un edifici excepcional, situat a la carrièra del Castèl. Èra l'ostal d'En Montalivet, cònsol protestant de la vila al començament del sègle XVII. L'emplec de pèiras dins la construccion es de grand contrast amb la brica fòrça utilizada dins la region. Tornada a la religion oficiala aprèp la revocacion de l'Edicte de Nantas, la bastida e los barris foguèron destruits en 1629, puèi lo temple en 1685. 1789 : comunautat de Britèsta, senescauciá de Castras, diocèsi de Castras, parròquia: Nòstra Dama de Bèlluòc. 1790 : municipalitat de Britèsta, capluòc del canton (comprenent las comunas de Britèsta e de Sant Gausenç), districte de La Vaur. An V, 6 de germinal: sus demanda dels abitants de Puègbegon, la comuna se jonhèt al canton de Britèsta, districte de Castras. An X : comuna de Britèsta, canton de Graulhet, arrondiment de La Vaur. AdministracionDemografia
Luòcs e monumentsPersonalitats ligadas amb la comunaVeire tanbenLigams extèrnesNòtas e referéncias
|
Portal di Ensiklopedia Dunia