Gèr (Hauts Pirenèus)
Gèr (Ger en francés) qu'ei ua comuna gascona de Bigòrra, en Lavedan, situada dens eth departament deths Hauts Pirenèus e era region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus. Geografia![]() ToponimiaEra prononciacion qu'ei [yèrr][1] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : Guilhem Fuert de Ier, W. Fuert de Ieir o Ierr, cap a 1050-1070, de Ieir, en 1309, de Ieer en 1313, Guerrium, De Gerrio en 1313, Ger, Geir en 1338, Ger en 1379 e 1403, Geer en 1384 e 1403, Gerr en 1406, Ger en 1541, Ger (mapa de Cassini, ara fin deth sègle XVIII)[2]. Segon Dauzat, Ger qu'ei benlhèu ua variacion deth tèma preindoeuropèu gar, « arròc »; cf. pic du Ger[3]. Segon Negre, Ger que vien deth gascon gèr / jèr / gers, « terren erbós sus era montanha, granja e pradas ath entorn (segon Simin Palay)[2]. Segon R. Aymard, que vien deth gascon gèr / jèr « erbatge dab granja » (de eremus). Segon Miquèu Grosclaude, era proposicion de Negre e d'Aymard qu'ei impossibla, pr'amor -r finau ei sensible, que i a fòrmas dab ua -rr dobla, ath lòc que gèrm, ièrm (erbatge), vienuts deth latin eremus e s'acaban per -rm (a comparar dab Gèrms). Era ipotèsi de Dauzat (preindoeuropèu *gar) qu'ei possibla, mes qu'ei ua suposicion[2]. Véser tanben Gèr (Bearn). Cf. Gerri de la Sal, Ayerbe, Gerb, etc (mots dab o shens -be), explicats per Joan Coromines dab eth basco agirr-/agerr-, « obèrt, clar, evident, manifèste », dens un sens topografic « lòc obèrt, expausat a quauquarren (eth vent, etc) » [4]. Pr'aquò, è qu'ei obèrt; influéncia de -rr ? Istòria![]() AdministracionDemografia
Lòcs e monumentsPersonalitats ligadas dab la comunaVéder tanbenLigams extèrnesNòtas
|
Portal di Ensiklopedia Dunia