Bolh Darrèr e Perulh
Bolh Darrèr e Perulh (Bouilh-Péreuilh en francés) qu'ei ua comuna gascona de Bigòrra situada dens lo departament deus Hauts Pirenèus e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus. Geografia![]() ToponimiaBolh DarrèrLa prononciacion qu'ei [bouly da'rrè] (grafia fonetica deus autors). Las fòrmas ancianas que son : Boills, Bolls, au sègle XII, Bols cap a 1200-1230, De Bouilho, en latin, en 1342, Bolhs en 1379, Boulhs en 1429, Bouilh-Darré (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIII)[1]. Segon Dauzat, Negre, R. Aymard, Bolh que vien deu latin bovile, « estable de bueus »[2]. Segon Miquèu Grosclaude, pòden pas separar Bolh Darrèr, Bolh Davant (Bigòrra), Buelh, Buelhòu (e Lasque) e Buelh (e Vesinc) (Bearn). Boisgontier que deneguè la possibilitat fonetica de bovile de passar a Bolh; atau hascó Grosclaude peus tres vilatges bearnés. Que cau partir de *boviculum. Comparar viticulum > vedilh, « ligam de vime », apicula > abelha, soliculum > sorelh, ovicula > olha, dab *boviculum > bolh. Lo sens de *boviculum qu'ei « (petit) bueu »; un vilatge que pòt portar un tau nom sonque se s'ageish d'un nom d'òmi. Es pas impossible : Boeuf/Leboeuf que son patronimes espandits an país d'Oïl, Vedèl, « vetèth » en lengadocian e l'emperaire roman Vitellius qu'avè eth medish nom. Boueilh/Bouilh que son patronimes espandits ara dens los Pirenèus Atlantics, Gers, los Hauts Pirenèus e la Hauta Garona (un gròs centenat de personas sus las listas telefonicas). L'onomastica gascona medievau que coneishèva los Bos repertoriats per Berganton (p. 198) e un personatge mentavut dens lo cartulari de Berdoas, Wllelmo Bove, qui avè per hilh Arnaldus filius Bovis qui dicitur Vitulis, « Arnaud hilh de Bueu qu'apèran Vetèth »; Vitulus qu'ei en latin classic lo sinonime exacte de *boviculus. Bolh que vien donc deu nom latin d'òmi *Boviculum. Darrèr : situat a l'oèst de Bolh Davant[1]. PerulhLa prononciacion qu'ei [pé'ruly] (grafia fonetica deus autors). Las fòrmas ancianas que son : A. G. de Peruilhs en 1285, De Peyruls en 1313, Perulhs en 1429, Peruilh en 1737, Pereuil (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIII), Péreuilh en 1789, Peruilh en 1790[1]. Segon R. Aymard, lo nom que vien deu gascon perulhè, « perèr sauvatge ». Segon Miquèu Grosclaude, la sola solucion qu'ei perulh, « perèr sauvatge » (sinonime de perulhèr), au sens collectiu benlhèu[1]. Las prumèras atestacions que comportavan ua marca deu plurau, perduda après. IstòriaAdministracionDemografia
Lòcs e monumentsPersonalitats ligadas dab la comunaVéder tanbenLigams extèrnesNòtas
|
Portal di Ensiklopedia Dunia