Wikipèdia es pas un simple fial d’actualitat e es pas Wikinews . Inserissètz aicí solament las informacions e los eveniments que se prèstan a una cobertura enciclopedica e qu'an provocat la creacion d’un article o que n'an pregondament modificat un . Los pichons e grands eveniments de cada jorn e mai los eveniments locals son d'inserir dins Wikinews . Doblidetz pas tanpauc que Wikipèdia es una enciclopèdia occitana e qu’una novèla que concernís França/Espanha o Itàlia sola pòt paréisser menora als uèlhs de la rèsta d'Occitània. Aquò tanben es valable pels autres païses. Ensajatz tanben de seguir al maximum las recomandacions seguentas :
Metètz en gras lo ligam vèrs l’article concernit per l’informacion.
Armonizatz los quadres de l'acuèlh, ensajatz de limitar lo nombre d'informacions a 5.
Indicatz entre parentèsis una mencion permetent als lectors de far aisidament lo ligam amb l’imatge afichat.
Balhetz pas de data qu’a las informacions pontualas e suprimissètz la pus anciana quand n'ajustatz una novèla.
Siatz brèu dins la descripcion de l’informacion e ensajatz de la téner a jorn en foncion dels eveniments.
Defugissètz de ne far una rubrica necrologica.
Sonhatz l'estil e l’ortografia. Doblidetz pas que se comença totjorn las frasas per una letra capitala. Çaquelà, los signes de pontuacion “:” e “;” marcan pas la fin d’una frasa, doncas capitalizetz pas una minuscula iniciala dins lo tèxt que seguís aquestes signes .
N. b. : aqueste quadre es unicament visible dins aquesta pagina, apareisserà pas sus la pagina d’acuèlh.
Resultat sus la pagina d’acuèlh
22 de mai : l’Estadi Tolzan se ganha la Champions Cup .
21 de mai : lo Club de Rugbi de Montpelhièr Erau se ganha la Challenge Cup .
5 de mai : morís Robèrt Martí escrivan e umorista (Padena).
20 d'abril : morís Idriss Déby lo president de Chad .
5 d'abril : Nguyễn Xuân Phúc ven president de Vietnam .
4 d'abril : Vjosa Osmani ven presidenta de Cossòva .
1èr d'abril : Gian Carlo Venturini e Marco Nicolini venon capitanis regents de Sant Marin .
22 de març : Thongloun Sisoulith ven president de Laos .
19 de març : Samia Suluhu Hassan ven presidenta de Tanzania .
13 de febrièr : Per 10 vòtes, lo Senat dels Estats Units arriba pas a la majoritat qualificada necessària per condemnar Donald Trump e l’empachar d’exercir fonccions publicas a l'avenir.
20 de genièr : Joe Biden ven president dels Estats Units .
6 de genièr : milièrs d'insurgents pro-Trump envasisson lo Capitòli dels Estats Units , ensajant d'arrestar la certificacion de la victòria electorala de Joe Biden .
24 de decembre de 2020 : Maia Sandu ven presidenta de Moldàvia .
21 de decembre : Benoît Payan es elegit a la comuna de Marselha .* 9 de decembre : Guy Parmelin es elegit president de Soïssa per 2021 .
6 de decembre : morís lo rèirepresident d'Uruguai Tabaré Vázquez .
2 de decembre : morís lo rèirepresident d'Auvèrnhe e de França Valèri Giscard .
3 de novembre : Joe Biden es elegit President dels Estats Units d'America .
29 d'octobre : Maria Vergés es elejuda sindica d'Aran .
15 d'octobre : morís Jole Santelli , presidenta de Calàbria .
1èr d'octobre : Alessandro Cardelli e Mirko Dolcini venon capitanis regents de Sant Marin .
30 de setembre : lo tribunal suprèm d’Espanha destituís lo president Quim Torra .
29 de setembre : en seguida de la mòrt de l’emir Sabah, lo cosin Navaf li succedís a Covait .
27 de setembre : eleccions senatorialas dins 28 departaments d’Occitània Granda .
25 de setembre : Ishmael Toroama ven president de Bougainville .
25 de setembre : Ba N'Daou ven president de transicion al Mali .
20 e 21 de setembre : eleccions localas (regionalas e municipalas) en Itàlia . La drecha se garda la region de Ligúria .
16 de setembre : Yoshihide Suga ven primièr ministre de Japon .
1èr de setembre : Peire D'Artol ven ministre d'estat de Mónegue .
Agost e setembre : de Califòrnia a Colómbia Britanica e las Montanhas Rocosas , encendis de bòsc creman mai de 18 000 km² en America del Nòrd .
18 d'agost : Còp d'estat al Mali . Ibrahim Boubacar Keïta daissa lo poder.
17 d'agost : La val de la Mòrt atenh 54 a 56 gras Celsius , las temperaturas mai nautas enregistradas de manièra fisabla sus Tèrra .* 9 d'agost : Eleccion presidenciala en Bielorussia . Aleksandr Lokashenko , al poder dempuèi 1994 es reelegit per un sesen mandat.
7 d'agost : Un Boeing 737 NG de la companhiá Air India Express se bresa en dos à l'aterratge sus la pista de l'aeropòrt de Calicut, en Kerala (Índia ), en tuant 18 personas.* 6 d'agost : Una bèrca dins la còca de l'MV Wakashio encalat dempuèi lo 25 de julhet provòca marèa negra per las còstas de l'Illa Maurici
4 d'agost : Doas explosions sul pòrt de Beirot en Liban fan mai de 200 mòrts e 7000 nafrats.
3 d'agost : Morís lo poèta e universitari Joan Maria Petit .
28 de junh : Dusau torn de las eleccions municipaus en Occitània Granda. Son reelegits Joan Luc Moudenc a Tolosa , e Cristian Estrosi a Niça . Michèle Rubirola se ganha la comuna a Marselha , Pierre Hurmic a Bordèu , e Michaël Delafosse a Montpelhièr .
30 de mai : La societat privada SpaceX amb la fusada Falcon 9 e lo vaissèl Crew Dragon fan son primièr lancement d'un equipatge per NASA cap a l'Estacion Espaciala Internacionala .
27 de mai : Als Estats Units , òm denombra mai de 100 000 mòrts deguts al coronavirus .
11 de mai : Lançament oficial de l'Internacionala Progressista , una organizacion mondiala d'esquèrra , per contrar lo nacionalisme .
1 d'abril : Alessandro Mancini e Grazia Zafferani venon capitanis regents de Sant Marin .
26 de març : morís lo lingüista e matematician Bernat Molin .
11 de març : l’Organizacion Mondiala de la Santat declara pandemica la malautiá de coronavirus de 2019 .
19 de febrièr : Zoran Milanović (imatge) ven president de Croàcia .
9 de febrièr : Cyril Ramaphosa ven president de l’Union Africana .
31 de genièr : lo Reialme Unit daissa l’Union Europèa e comença un periòde de transicion d’onze meses.
30 de genièr : l’Organizacion Mondiala de la Santat declara l’epidemia de coronavirus coma una urgéncia de santat publica de portada internacionala.
26 de genièr : la drecha se ganha las eleccions regionalas en Calàbria .
24 de genièr : Fiona Kilpatrick ven administradora de Tristan da Cunha .
22 de genièr : Ekaterini Sakellaropoulou es elegida presidenta de Grècia
11 de genièr : après la mòrt dau soudan Qaboos , son cosin Haitham ven soudan d’Oman .
6 de genièr : David Kabua es elegit president de las Illas Marshall .
1èr de genièr de 2020 : Simonetta Sommaruga ven presidenta de Soïssa .
1èr d'octobre de 2019 : Luca Boschi e Mariella Mularoni venon capitanis regents de Sant Marin .
20 de setembre : De caumas mondialas pel clima an agut luòc dins mai de 150 païses del mond dins l'encastre de las Caumas pel Clima (imatge).
Agost : L'Institut brasilièr per la recèrca espaciala anóncia mai de 75 000 incèndis dins lo país dempuèi genièr, qu'al mens 40 000 pertòcan Amazonia .
4 e 5 de julhet : Dos tèrratrems an agut luòc pròche de la vila de Riverside , en Califòrnia , als Estats Units , de magnituds respectivas de 6,4 e 7,1 sus l'Escala de Richter .
26 de mai : eleccions localas en Aran e Piemont , e europèas en Occitània .
30 d'abril : S'acaba l’èra Heisei e comença l'èra Reiwa (imatge) au Japon .
15 d'abril : Un incendi degalha lo fustatge de la Catedrala de Nòstra Dòna de París .
10 d'abril : L'Event Horizon Telescope presenta lo primièr imatge d'un trauc negre , a saber M87*, lo trauc negre supermassís situat al centre de la galaxia M87 .
20 de març : Cassim-Jomart Tocaiev ven president de Cazacstan que la capitala n'es renomenada Norsoltan .
14 de genièr : lo cònsol de Gdanhsc, Paweł Adamowicz morís escotelat.
1èr de genièr : Ueli Maurer ven president de Soïssa .
1èr de genièr : Jair Bolsonaro ven president de Brasil .
22 de decembre de 2018 : en Indonesia , un tsunami dins l'Estrech de la Sonda fa 429 mòrts e mai d’un milièr de nafrats.
26 de novembre : La sonda espaciala de la NASA , InSight aterra amb succès sus Mart .
26 de novembre : Lo president ucraïnés Petrò Poroshenko declara la lei marciala après l'arrasonament per la marina russa de tres naus ucraïnesas dins l'estrech de Kerch pròche de Crimèa .
2 d'octobre : lo jornalista saudian Jamāl Khāshuqjī es assassinat.
2 d'octobre : Barham Salih ven president d’Irac .
1 d'octobre : Mirko Tomassoni e Luca Santolini venon capitanis regents de Sant Marin .
24 d'agost : Scott Morrison ven primièr ministre d’Austràlia .
18 d'agost : Morís Kofi Annan .
14 d'agost : l’afondrament d’una porcion del pont autorotièr Morandi a Gènoa , en Itàlia , fa al mens 39 tuats.
12 d'agost : la NASA lança la sonda espaciala Parker, primièr observatòri concebut per aténher la corona solara per fin de l’estudiar.
23 de junh : l’occitan ven oficiau suu territòri sancèr de la Comunautat d'aglomeracion deu Bascoat .
1 de junh : Pedro Sánchez es encargat de formar lo govèrn d’Espanha .
31 de mai : Giuseppe Conte es encargat de formar lo govèrn d’Itàlia .
14 de mai : Joaquim Torra ven president de la Generalitat de Catalonha .
19 d'abril : Swaziland torna prene lo nom precolonial eSwatini .
19 d'abril : Miguel Díaz-Canel ven president de Cuba .
4 d'abril : Julius Maada Bio ven president de Sierra Leone .
1 d'abril : Mokgweetsi Masisi ven president de Botswana .
1 d'abril : Stefano Palmieri e Matteo Ciacci venon capitanis regents de Sant Marin .
30 de març : Win Myint ven president de Birmania .
21 de març : seguida de la demission de Kuczynski , lo vicepresident Martín Vizcarra ven president de Peró .
19 de març : Paula-Mae Weekes ven presidenta de Trinitat e Tobago .
18 de març : a las eleccions presidencialas russas Vladímir Pótin es reelegit.* 17 de març : moreish l’enciclopedista Andrieu Dupuy .* 14 de març : morís l’astrofisician Stephen Hawking .
11 -17 de març : l’esquiaire occitan Arthur Bauchet se ganha 4 medalhas d’argent als jòcs paralimpics.
23 de febrièr : morís l’escrivan e traductor Bernat Lesfargas .
16 de febrièr : morís l’escrivan Jòrgi Gròs .
15 de febrièr : Pierre Vaultier se ganha una medalha d'òr en taula de nèu a Pyeongchang.
15 de febrièr : après la demission de Jacob Zuma , Cyril Rampahosa ven president de l’Africa del Sud .
13 de febrièr : Moreish lo princi Enric de Danemarc .
11 de febrièr : Perrine Laffont se ganha una medalha d'òr en esquí de bonhas a Pyeongchang.
6 de febrièr : La fusada Falcon Heavy de la societat SpaceX es lançada amb succès e plaça en orbita eliocentrica la Rooadster Tesla d'Elon Musk .
22 de genièr : George Weah ven president de Libèria .
17 de genièr : Roger Torrent es elegit president del parlament de Catalonha .
4 de genièr : María Alejandra Vicuña ven vicepresidenta d’Eqüator .
1 de genièr : Alain Berset ven president de Soïssa .
21 de decembre de 2017 : los partits republicans ganhan las eleccions en Catalonha .
19 de decembre : Mark Brantley ven cap del govèrn de l’illa de las Nèus .
18 de decembre : Sebastian Kurz ven cap del govèrn d’Austria .
15 de decembre : lo conselh regional de Provença-Aups-Còsta d'Azur causís d’apondre Region Sud al nom de la region.
13 de decembre : Muuse Bixi Cabdi ven president de Somaliland . (imatge)
13 de decembre : Andrej Babiš ven cap del govèrn chèc .
11 de decembre : Mateusz Morawiecki ven cap del govèrn polonés .
27 de novembre : 100 000 personas evacuadas a Bali après l'erupcion del mont Agung .
24 de novembre : Sooronbay Jeenbekov ven president de Quirguizstan .
24 de novembre : Emmerson Mnangagwa ven president de Zimbabwe .
27 d'octobre : Lo Parlament de Catalonha proclama la Republica Catalana amb 70 vòts per, 10 contra, dos blanc e la retirada de 53 deputats coma protestacion.
16 d'octobre : Jordi Cuixart e Jordi Sànchez son empresonats per l’estat espanhòl .
10 d'octobre : L’independéncia de Catalonha es suspenduda per ajudar la negociacion.
1èr d'octobre : Enrico Carattoni e Matteo Fiorini venon capitanis regents de Sant Marin .
1èr d'octobre : Referendum sus l'independéncia de Catalonha , 90% de òc.
26 de setembre : João Lourenço ven president d’Angòla .
20 de setembre : Lo Govèrn espanhòl prend lo contraròtle de las finanças de la Generalitat de Catalonha per ensajar d'evitar l'organizacion del Referendum sus l'independéncia de Catalonha . La Garda civila interven en diverses departaments de la Generalitat, fa 41 perquisicions e 12 arrestacions de membres del Govèrn catalan. Mobilizacions pacificas.
19 de setembre : Un tèrratrem dins l'estat de Puebla en Mexic fa mai de 200 mòrts.
6 de setembre : L'auragan Irma classat en categoria 5 tòca las Pichòtas Antilhas .
25 de julhet : Ram Nath Kovind ven president d’Índia .
24 de julhet : Ilir Meta ven president d’Albania .
19 de julhet : David Burt ven primièr ministre de las Bermudas .
14 de julhet : Morís la matematiciana Maryam Mirzakhani .
13 de julhet : Morís lo dissident chinés Liu Xiaobo .
10 de julhet : Khaltmaagiin Battulga ven president de Mongolia .
6 de julhet : Tallis Obed Moses es elegit president de Vanuatu .
5 de julhet : Va'aletoa Sualauvi II es elegit cap de l’estat de Samoa .
4 de julhet : Manuela Schwesig ven ministra-presidenta de Meclemborg-Cispomerània . *1 de julhet : Nuria Gorrite ven presidenta del conselh d’estat de Vaud ; Sabine Pegoraro ven presidenta del govèrn de Basilèa-Campanha ; Guido Graf ven president del govèrn de Lucèrna ; Maya Büchi-Kaiser ven Frau Landamann de Sursilvània ; Yvonne von Deschwanden ven Frau Landamann de Sutsilvània .
1 de julhet : Carrie Lam ven lo cap de l’executiu de Hong Kong .
17 de junh : morís lo president Lonsdale de Vanuatu .*11 e 25 de junh : eleccions localas dins l’estat italian .
11 e 18 de junh : eleccions legislativas dins l’estat francés .*1èr de junh : Donald Trump anóncia que los Estats Units se retiraràn dels Acòrds de París , qu'an per objectiu de reduire las emissions de gases d'efèit de sèrra.
28 de mai : Kilian Jornet fa la cima de l'Everest pel segond còp en una setmana, en 17 oras a partir del camp de basa avançat.
24 de mai : Lenín Moreno ven president d’Equator .
20 de mai : Francisco Guterres ven president del Timòr de l'Èst .
9 de mai : Moon Jae-in es elegit president de la Corèa del Sud .
7 de mai : Emmanuel Macron es elegit president de l’estat francés .
1 d'abril : Mimma Zavoli e Vanessa d'Ambrosio venon capitanas regentas de Sant Marin .
2 d'abril : Lenín Moreno es elegit president d’Eqüator .
23 de març : Creacion per l’educacion nacionala francesa de l’agregacion de lengas de França, opcion occitan-lenga d’òc .
19 de març : Frank-Walter Steinmeier ven president d’Alemanha .
22 de febrièr : La NASA comunica la descobrèrta de tres exoplanetas semblantas a la Tèrra e potencialament abitablas, a l'entorn de TRAPPIST-1
8 de febrièr : Maxamed Cabdulaahi Maxamed es elegit president de Somalia .
7 de febrièr : Jovenel Moïse ven president d’Aïtí .
30 de genièr : Alpha Condé ven president de l’Union Africana .
21 de genièr : après lo depart de Yahya Jammeh , Adama Barrow ven president de Gàmbia .
21 de genièr : Donald Trump ven president dels Estats Units .
17 de genièr : Antonio Tajani es elegit president del Parlament Europèu .
17 de genièr : la Primièra ministre britanica Theresa May anóncia que dins l'encastre del Brexit son país daisserà lo mercat interior .
7 de genièr : Nana Akufo-Addo ven president de Ghana .
1èr de genièr : Doris Leuthard ven presidenta de Soïssa per l’annada.
9 de decembre de 2016 : Paolo Gentiloni ven president de conselh d’Itàlia .
9 de decembre : la presidenta de Corèa del Sud , Park Geun-hye es suspenduda pel p]arlament.
5 de decembre : demission de Manuel Valls . Bernard Cazeneuve ven primièr ministre de França .
5 de decembre : demission de Matteo Renzi e John Key .
4 de decembre : Shavcat Mirziïaiev es elegit president d’Ozbequistan .
1 de decembre : Mahawachiralongkon es proclamat rei de Tailàndia .
25 de novembre : morís l’òme d’estat cuban Fidel Castro .
16 de novembre : morís l’escrivan e editor occitan Han Schook .
13 de novembre : moreish Pilar Busquet , era purmèra sindica d’Aran dempús era restauracion der’institucion.
13 de novembre : Rumen Radev es elegit president de Bulgaria . Igor Dodon es elegit president de Moldàvia .
8 de novembre : Donald Trump es elegit president dels Estats Units .
7 de novembre : morís lo poèta canadenc Leonard Cohen .
31 d'octobre : Michel Aoun ven president de Liban , après 2 ans e mièg de blocatge institucional.
16 d'octobre : Danny Faure ven president de las Seichèlas .
13 d'octobre : morís lo rei Phumiphon de Tailàndia .
13 d'octobre : Bob Dylan reçaup lo Prèmi Nobel de Literatura .
10 d'octobre : Kersti Kaljulaid ven presidenta d’Estonia .
7 d'octobre : lo Prèmi Nobel de la Patz per Juan Manuel Santos .
1èr d'octobre : Marino Riccardi e Fabio Berardi venon capitanis regents de Sant Marin .
28 de setembre : morís Shimon Peres .
17 de setembre : l’aupenc Damien Seguin se ganha una medalha d'aur en vela ais juecs paralimpics de Rio.
17 de setembre : lo lemosin Jean-François Ducay se ganha una medalha d'aur en tennis de taula per equipas aus jòcs paralimpics de Rio.
16 de setembre : l’auvernhat Damien Tokatlian se ganha ua medalha de bronze en escrima per equipas (amb Maxime Valet que se ganha sa segonda medalha) aus jòcs paralimpics de Rio.
15 de setembre : lo bordalés Romain Noble se guanha ua medalha d'aur en escrima per equipas aus jòcs paralimpics de Rio.
14 de setembre : lo tolosan Maxime Valet se ganha una medalha de bronze al floret als jòcs paralimpics de Rio. Élodie Lorandi se ganha una segonda medalha de bronze.
7 de setembre : la provençala Élodie Lorandi se ganha una medalha de bronze en natacion ais juecs paralimpics de Rio.
7 de setembre : pel 44en còp lo parlament de Liban capita mal a elegir lo president per manca de quorum.
3 de setembre : Evaristo Carvalho ven president de São Tomé e Príncipe .
Fin d’agost : morís lo president d’Ozbequistan Islam Karimov .
31 d'agost : lo Senat de Brasil destituís la presidenta Dilma Rousseff .
24 d'agost : morís Walter Scheel rèirepresident d’Alemanha .
21 d'agost : l'occitan Michaël Guigou se ganha la medalha d'argent en handbal amb la seleccion francesa als Jòcs de Rio.
20 d'agost : las occitanas Camille Ayglon-Saurina , Alexandra Lacrabère e Amandine Leynaud se ganhan la medalha d'argent en handbal amb la seleccion francesa als Jòcs de Rio.* 16 d'agost : l’occitan Sofiane Oumiha se ganha la medalha d'argent en bòxa (pes leugièrs) als Jòcs de Rio.
14 d'agost : l’occitan Alexis Raynaud se ganha la medalha de bronze au tir a la carabina deis 3 posicions a 50 m.
12 d'agost : la judocata gascona Émilie Andéol se ganha la medalha d'aur en +78 kg als Jòcs de Rio. Los provençals Erwann Le Péchoux e Jérémie Azou se ganhan l'argent amb l'equipa de floret e lo dus de parelh pes leugièrs (rem).
9 d'agost : los cavalièrs occitans Astier Nicolas e Mathieu Lemoine ajudan l'equipa de França a se ganhar la medalha d'aur del concors complèt d'equitacion als Jòcs Olimpics d'estiu de Rio. Astier Nicolas se ganha tanben una medalha d'argent individuala.
9 d'agost : lo canoïsta occitan Denis Gargaud Chanut se ganha la medalha d'aur en eslalòm als Jòcs de Rio.
7 d'agost : los nadaires occitans William Meynard e Clément Mignon ajudan l'equipa de França a se ganhar la medalha d'argent del 4x100 m nada liura als Jòcs de Rio.
7 d'agost : Evaristo Carvalho es elegit president de São Tomé e Príncipe .
1 d'agost : Guðni Jóhannesson ven president d’Islàndia .
14 de julhet : Niça es macada per l’ataca d’un menaire de camion.
13 de julhet : Theresa Brasier May ven primièra ministra del Reialme Unit .
9 de julhet : Brahim Ghali es elegit president del Sahara Occidental .
8 de julhet : fin del mandat presidencial de Heinz Fischer en Àustria . Presidéncia colegiala provisòria.
2 de julhet : morís Michel Rocard que denoncièt la destruccion de la cultura occitana per França .
1èr de julhet : la cort constitucionala anulla lo segond torn de las eleccions presidencialas en Àustria .
1èr de julhet : l’illa de Norfolk se pèrd l’autonomia e es annexada a la Nòva Galas del Sud .
1èr de julhet : Thomas Weber ven president del govèrn de Basilèa Campanha , Marcel Schwerzmann president del govèrn de Lucèrna , Ueli Amstad Landammann de Nidwald , Franz Enderli Landammann d’Obwald e Othmar Reichmuth Landammann de Schwyz .
30 de junh : Rodrigo Duterte ven president de las Filipinas .
27 de junh : eleccions generalas de l’estat espanhòl , sens majoritat absoluda.
26 de junh : eth conselh regionau d’Aquitània Lemosin Peitau e Charantas que’s causeish Aquitània Nava com nom dera grana region.
24 e 25 de junh : finalas de l’Europeada , las seleccions occitanas son segondas a cada còp contra los locals.
24 de junh : lo conselh regional de Lengadòc Rosselhon Miègjorn Pirenèus se causís Occitanie coma nom de la granda region.
23 de junh : lo Reialme Unit vòta per sortir de l’Union Europèa .
19 de junh : Chiara Appendino es elegida cònse de Turin .
7 de junh : Allen Michael Chastanet ven primièr ministre de Santa Lúcia .
5 de junh : Pedro Pablo Kuczynski es elegit president de Peró .
5 de junh : Vincenzo Rocchetti es tornar elegit cònse de La Gàrdia tre lo primièr torn de las eleccions localas en Itàlia .
2 de junh : Pel 40en còp lo parlament de Liban pòt pas far l'eleccion del president per manca de quòrum.
1 de junh : Beatrice Simon ven presidenta del govèrn de Bèrna ; Jean-Nathanaël Karakash prend la presidéncia del conselh d'estat de Neuchâtel ; Martin Klöti ven president de Sant Galh ; Monika Knill-Kradolfer ven presidenta del govèrn de Turgòvia ; Beat Jörg ven Landammann d’Uri .
26 de mai : Nadia Sàvchenko es desliurada en seguida d'un escambi de presonièrs entre Russia e Ucraïna .
22 de mai : Alexander Van der Bellen es elegit president federal d’Austria .
20 de mai : Tsai Ing-wen (蔡英文) ven presidenta de la Republica de China a Taiwan.
12 de mai : lo senat de Brasil suspend la presidéncia de Dilma Rousseff . Lo vicepresident Michel Temer n’assumís l’interim.
10 de mai : lo quincaire Antoine Deltour a l'origina de l'escandal financièr LuxLeaks qu'implicava l'actual president de la Comission Europèa Jean-Claude Juncker es condemnat a 18 meses de preson condicionala a Luxemborg .
mai : un incendi forestièr en Canadà desplaça 88.000 personas e destrutz mai de 1.600 bastiments a Fort McMurray, dins l'estat d'Albèrta .
26 d'abril : lo rei d’Espanha convòca de novèlas eleccions generalas pel 26 de junh.
26 d'abril : Riek Machar torna venir vicepresident del Sodan del Sud .
25 d'abril : Lisa Phillips ven governadora de Santa Elena, Ascension e Tristan da Cunha .
19 d'abril : Boungnang Vorachith es elegit president de Laos .
10 d'abril : Idriss Déby Itno es reelegit president de Chad .
10 d'abril : Azali Assomani es elegit president de l'Union de las Comòras .
8 d'abril : Ismail Omar Guelleh es reelegit president de Jiboti .
2 d'abril : Trần Đại Quang es elegit president de Vietnam .
1 d'abril : Gian Nicola Berti e Massimo Andrea Ugolini venon capitanis regents de Sant Marin .
31 de març : Morís l'escrivan Imre Kertész , un dels autors ongreses mai famoses mondialament.
17 de març : Bakir Izetbegović (imatge) ven president de Bòsnia e Ercegovina .
15 de març : Htin Kyaw es elegit president de Birmania .
11 de març : Taneti Maamau ven president de Kiribati .
7 de març : La jogaira de tennis russa Maria Sharàpova , aprèp un contraròtle antidopatge, anóncia que pren dempuèi d'annadas de meldòni, un medicament inventat pel quimista leton Ivars Kalviņš e classificat coma substància dopanta dempuèi 2016.
20 de febrièr de 2016 : Yoweri Museveni es reelegit president d’Oganda .
19 de febrièr : Faustin-Archange Touadéra es proclamat elegit president de Centrafrica .
14 de febrièr : Jocelerme Privert es elegit president provisòri d’Aïtí .
11 de febrièr : Los dos observatòris del LIGO anóncian la primièra observacion dirècta d'ondas gravitacionalas .
7 de febrièr : a l’expiracion del mandat del president Martelly, Evans Paul ven president provisòri d’Aïtí .
1èr de febrièr : Serge Telle ven ministre d’estat dau Mónegue .
28 de genièr : Hilda Heine ven presidenta de las Illas Marshall .
24 de genièr : Marcelo Rebelo de Sousa es elegit president de Portugal .
15 de genièr : Tsai Ing-wen (蔡英文) es elegida presidenta de Republica de China a Taiwan.
13 de genièr : Māris Kučinskis es nommat primièr ministre de Letònia .
10 de genièr : Carles Puigdemont es investit president de la Generalitat de Catalonha .
4 de genièr : Carole Delga ven presidenta del conselh regional de Lengadòc Rosselhon Miègjorn Pirenèus . Laurent Wauquiez ven president del conselh regional d’Auvèrnhe Ròse Aups . Alain Rousset ven president del conselh regional d’Aquitània Lemosin Peitau e Charantas .
1 de genièr : Johann Schneider-Ammann ven president de Soïssa .
29 de decembre de 2015 : Roch Marc Christian Kaboré ven president de Burkina Faso .
20 de decembre : lo Partit Popular pèrd la majoritat a las eleccions generalas de l’Estat espanhòl . I aurà de negociacions per un govèrn de coalicion.
17 de decembre : Cristian Estrosi es elegit president de la region PACA . François Bonneau es tornar elegit president de la region Centre e Vau de Léger .
6 e 13 de decembre : Eleccions dels conselhs regionals e de las amassadas de las collectivitats unicas dins l’estat francés . Lo Partit Socialista se ganha 3 regions occitanas, los Republicans, las autras doas.
9 de decembre : La revista informatica Wired indica que lo creador del Bitcoin podriá èsser Craig Steven Wright , un informatician e entrepreneire australian.
1èr de decembre : er Unesco proclame patrimòni der’umanitat es Hèstes deth huec deth solstici d'estiu enes Pirinèus .
29 de novembre : Roch Marc Christian Kaboré es elegit president de Borquina .
22 de novembre : Mauricio Macri es elegit president d’Argentina .* 13 de novembre : d’atemptats tuan mai de 130 personas en Illa de França .
12 de novembre : d’atemptats tuan mai de 40 personas a Beirot .
12 de novembre : Jioji Konrote ven president de Fiji .
10 de novembre : cai lo govèrn minoritari de drechas impausat pel president de Portugal .* 9 de novembre : Beata Szydło ven primièra ministra de Polonha .
5 de novembre : John Magufuli ven president de Tanzania .
28 d'octobre : Bidhya Devi Bhandari es elegida presidenta de Nepal .
26 d'octobre : Carme Forcadell es elegida presidenta del parlament de Catalonha .
25 d'octobre : Jimmy Morales se ganha las eleccions presidencialas de Guatemala .
25 d'octobre : Alassane Ouattara es tornar elegit president de Còsta d'Evòri .
24 d'octobre : la manifestacion per l’occitan de Montpelhièr recampa aperaquí 15 000 personas.
11 d'octobre : Alpha Condé es tornar elegit president de Guinèa .
11 d'octobre : Aliaxandar Locashenca es tornar elegit president de Bielaros .
7 d'octobre : la region Lengadòc-Rosselhon pren per 18 meses la presidéncia de l’euroregion Pirenèus-Mediterranèa .
1èr d'octobre : Lorella Stefanelli e Nicola Renzi venon capitanis regents a Sant Marin .
27 de setembre : los partits per l’independéncia se ganhan las eleccions en Catalonha .