Lo Solièr
Lo Solièr (Le Soulié en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon. GeografiaPerimètre del territòriToponimiaLa prononciacion es [lu su'ljè]. Las fòrmas ancianas son : Agnes del Solier en 1301, Agnetis de Solerio en 1302, Agnes de Soleri, Amans de Solerio en 1303 (l'identificacion de las fòrmas del sègle XIV es malsegura), mas de Solié en 1604, l'eglise du Soulier, du Soulier haut, le Soulier en 1740-60, le Soulier en 1773-4 (mapa de Cassini)[1]. Lo Solièr ven del latin solarium, « estatge, luòc naut, assolelhat » [2]. Lo vilatge es a una altitud de 895 m, sus un travèrs expausat al sud-èst. Dins lo contèxte, lo nom es benlèu equivalent a « solanalh, solairòl ». Segon Hamlin, l'occitan solièr a probablament aicí lo sens de « terren naut, expausat al solelh soleil », mas eventualament lo sens mai corrent en ancian occitan de « granièr de fen bastit per dessús un estable e que demòra dobèrt del costat expausat al miègjorn » (J.-E. Dufour, Romania 63 (1937), p. 511-18)[1]. Istòria![]() Administracion
Demografia
Luòcs e monumentsPersonalitats ligadas amb la comunaVeire tanbenLigams extèrnesNòtas |
Portal di Ensiklopedia Dunia