Lunèl Vièlh
Lunèl Vièlh (Lunel-Viel en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon. Geografia![]() ToponimiaLas fòrmas ancianas son : terminio de Lunello Vetere en 1096, Bertrandus de Lunello vetulo en 1128, apud Lunellum Veterem en 1152, decimaria de Lunello Veteri en 1198, terminio de Lunello Vetere, de Cabreriis et Lunello Veteri, sense data [sègle XII ?], Lunellum veterem en 1226, ecclesie de Lunello veteri en 1263, prior de Lunello Veteri en 1392, Lunel Viel en 1526, de Lunello Veteri en 1529, 1550, S. Vicentii de Lunello veteri en 1536, Lunel le viel en 1622, Lunelviel en 1626, 1648, Lunel vieil en 1740-60, le Bourg de Lunel-viel en 1740-60, Lunel Viel en 1740-60, 1770-71 (mapa de Cassini)[1]. Segon Dauzat, Lunèl ven probablament dau nom gallic d'òme Lunus, amb lo sufixe -ellum; Dauzat compara amb Vichel, format tanben d'un nom de persona amb lo meteis sufixe[2] desacostumat; segon Hamlin, Lunèl ven probablament pas dau nom de persona Lunus; res permet pas tanpauc de supausar un ligam amb lo mot latin luna « luna » , ni per las tradicions (cf. la traduccion medievala ebraïca Yarh « luna » (Roblin, 3n Congrès Internacionau de Toponimia e d'Antroponimia, III, p. 766); Lunèl es pas tanpauc un derivat dau mot preceltic *lòna (ipotèsi de Berthelé), per rasons foneticas. Es evident per l'autor que Lunèl èra a l'origina lo nom de Lunèl Vièlh; las doás localitats aurián en gròs una importància egala au mens dempuòi l'Edat Mejana e datarián probablament totas doás de l'epòca galloromana. I a d'autras localitats dau nom de Lunel o Luneau. Hamlin imagina un mot prelatin, benlèu gallic, *lunello-, benlèu de sens idronimic[1]. Istòria![]() AdministracionDemografia
Luòcs e monuments
Personatges de Lunèl Vièlh
Personalitats ligadas amb la comunaVeire tanbenLigams extèrnesSit de Lunèl Vièlh, en francés Nòtas e referéncias |
Portal di Ensiklopedia Dunia