Sant Guilhèm dau Desèrt
Sant Guilhèm dau Desèrt (localament: [daj] Desèrt e en francés Saint-Guilhem-le-Désert) es una comuna occitana de Lengadòc situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon. Lo vilatge es situat dins la vau de Gellone, au jonhent dau riu de Verdús[1] e dau flume d'Erau. Es mai que mai conegut per son abadiá que constituís l'un dels ensems arquitecturals romanics mai famós de Lengadòc, e tanben per son Pont dau Diable, pont romanic dau sègle XI, qu'encamba lo flume d'Erau al luòc dich lo "Gorg negre". Geografia![]() ![]() Perimètre dau territòriToponimiaLas fòrmas ancianas son Gellonne en 822, monasterio Gellonensi en 925, S. Willelmo en 938, monasterio Gellonensi, au sègle X o XI, abbati de Gellonis monasterio en 985, S. Guillelmi Gilionensis cap a 1035, cella Gellonis en 1066-1080, monasterium, quod dicitur Gellonis cap a 1070, S. Guilelmo de Gellone en 1162, caminus S. Guillelmi en 1167, monasterium quod dicitur Gelloni, au sègle XII (?), cellulam nuncupante[m] Gellonis, au sègle XII (?), apud S. Guilelmum, abbatem S. Guilelmi en 1158, abbas de Sant Guilem, cap a 1160, villam S. Guillelmi en 1162, de S. Guilelmo de Gellone en 1162, ponte S. Guilelmi en 1187, del pon de San Guilelm en 1187, monasterii S. Wuilielmi en 1217, capitulo monasterii S. Guillelmi de Deserto en 1267, versus S. Villelmum en 1270, S. Guillelmi de Deserto cap a 1300, presbiter de Beato Guillelmo de Desertis en 1330, [apud Gelonem au sègle XIV[2]]; al pon de San Guilhem, cap a 1400, abbatis S. Guillemi de Desertis en 1484 e au sègle XVI, St Guillé du Desert en 1571, Sainct Guillem des Desertz en 1584, S. Guillem en 1613, S. Guilleal en 1622, St Guillen en 1626, 1643, Saint Guillem le Desert en 1740, St Guilhem le Dezert en 1740-60, St Guillem du Desert en 1740-60, 1770-72 (mapa de Cassini), S. Guilhem le desert en 1771[3]. Lo nom dau sant es Guilhèm de Gellone, duc d'Aquitània e monge a l'abadiá de Gellone, conegut coma Guillaume d'Orange dins las cançons de gèsta. Lo pichon nom ven dau germanic Willhelm.[4]. Sant Guilhèm , comte de Tolosa, se retirèt a Gellone en 806 e i moriguèt en 812 o 813. Lo determinant Desert representa « un endrech sauvatge, inculte »[3]. Gellone ven d'un nom germanic d'òme Gelo (M.T. Morlet). Totas las fòrmas latinas conegudas tradusisson lo cas regime occitan en -on[2], dont un nom occitan (posterior a l'an mil) que seriá *Gelon. Cap atestacion permet pas de supausar un -a finau (la fòrma latina demòra donc Gellone e pas *Gellona. Istòria![]() Administracion
Demografia
Luòcs e monumentsPersonalitats ligadas amb la comunaLigams extèrnesNòtas
|
Portal di Ensiklopedia Dunia