Sendrius
Sendrius (Cendrieux en francés) es una anciana comuna d'Occitània, dins la region istorica de Perigòrd, administrada per lo departament de Dordonha de la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània. La comuna es probablament lengadociana de lenga. Dempuei lo 1er de genièr 2017, es comuna delegada de la comuna novèla de Val de Loira e Caudau emb la comuna novèla, aura anciana comuna, de Senta Alvèra e Sent Laurenç deus Bastons, creada lo 1er de genièr 2016. Geografia![]() Perimètre deu territòriToponimiaLas fòrmas ancianas son Sendreux, au sègle XI, Sendreos, en 1276, Sendreus, en 1370 [1] La prononciacion es [ʂɛ̃n’driw] [2]. Segon Dauzat, l'etime es lo nom d'òme germanic Sinder; per eus lo sufixe seriá benlèu -osum[3]; mas lo sufixe prepausat explica pas la prononciacion actuala, malgrat la fòrma anciana que citan, qu'es Sendreos (1276), dont l'-e- de -eos es de tot biais pauc compatibla emb lo sufixe -osum. Chantal Tanet e Tristan Hordé pensan a un nom germanic d'òme seguit d'un sufixe, Sendarius, derivat de Sind-, « camin », o a un derivat de l'occitan sendièr, qu'a donat en occitan perigòrd lo diminutiu sendarèu.[1] Lo site de las comunas de Dordonha causís, coma Dauzat, lo nom germanic Sinder, emb lo sufixe -eu [2](mas, quala es l'etimologia d'aquel sufixe modèrne ?). Per Cendrats, Xavier Delamarre utiliza lo nom gallés d'òme Cintirios e compte tengut de l'importància deu gallic dins la toponimia perigòrda, aqueu nom es un candidat seriós, mas dins la lista de derivacions toponimicas que prepausa,[4] cap permet pas d'explicar la finala eu/èu de las atestacions. LengaLa comuna es probablament lengadociana, de transicion, a pauca distància deu lemosin (vejatz la mapa deu dialècte lemosin). Istòria![]() Administracion
Demografia
Luècs e monumentsPersonalitats ligadas emb la comunaVeire tanbenLigams extèrnesNòtas
|
Portal di Ensiklopedia Dunia