Vernadèths
Vernadèths[1] o Vernadèts, dab un sufixe basco [2] (Bernadets en francés), qu'ei ua comuna bearnesa administrada peu departament deus Pirenèus Atlantics e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània. Geografia![]() ToponimiaLa prononciacion qu'ei [berna'dɛts] (-s netament prononciada). Las fòrmas ancianas que son Bernedet cap a 1030, dens un tèxte latin, Bernadegs en 1385, Bernadegx en 1402, Bernadetz en 1538, Bernadets (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau) [2] Segon Dauzat, lo nom qu'ei lo diminutiu deu nom [d'origina] germanica Bernat [3]. Lemoine, citat per Miquèu Grosclaude, qu'explica lo nom per vernet, en gascon, « lòc on i a vèrnhes » Segon Miquèu Grosclaude, lo sufixe ei pas -ittum (> -et), pr'amor è ei drubèrt. Grosclaude qu'exclutz tanben lo sufixe -ellum (> èth), qui seré justificat sonque per la fòrma de 1385 [e la de 1402]; Grosclaude qu'argumenta ei un sufixe rare (?), qui a pas generalament un sens diminutiu e sustot qui no's pòt ajustar a un nom de persona. Que demora donc lo sufixe de tipe basco -tz, dab shiulanta. Que s'ajusta generalament a noms de vegetaus (mès a còps a noms de personas). Que i a ua ipotèsi antroponimica (derivat de Bernat) e ua ipotèsi vegetau, verneda e sufixe -ètz, mei sovent ajustat a un radicau vegetau qu'antroponimic. Generalament, los Bernadet que son ipocoristics de Bernat e los Bernadets (en francés, donc los Vernadèts) que son derivats de verneda. Mès la paronimia que devó jogar e crear confusions. Per acabar, Vernadèts qu'ei format de vèrn (arbo), -et (sufixe latin collectiu vegetau -etam) e ètz (sufixe locatiu basco), dab un sens globau de « lòc on i a vèrn(he)s » [2]. IstòriaAdministracionDemografia
Lòcs e monumentsPersonalitats ligadas dab la comunaVéder tanbenLigams extèrnesNòtas
|
Portal di Ensiklopedia Dunia