Las fòrmas ancianas son Ecclesia... vocabulo Vetus Brivate en 833, Vetulae Brivate vès 1000, Vetusta Brivate en 1064, Ecclesia S. Vincencii et eccl. S. Mariae de Vetula Brivate alh secle XII, Veila Briude vès 1200, Frater Vetus Brivata en 1241, Veille-Bride en 1241, Castrum de Veteri Brivata en 1269, Veli Briude en 1271, Vielle-Briode en 1327, El castel de Velhya Breyude en 1341, Velha Brieude en 1353, Vielle-Brioude en 1401, Veille-Brioude en 1511[3].
Lo nom z-a pas chamjat dempuèi lo sègle XIII : Vèlha e pas Vièlha, Briude prononciat Bride o autrament. La prononciacion aproximativa z-es tanben ['veja 'brydə] a Sent Just de Briude[4]. Dauzat explica que lo pònt (briva en gallic), qu'explica lo nom de Briude (briva + sufixe -ate), z-èra vès Velha Briude[5].
Vedrinas
Las fòrmas ancianas son Villa Veterinas, en latin, au sègle X, Vedrinas, en 1139, La villa de Vidrinas, en 1341, Mansus de Vedrynes, en 1459 [6]. Dauzat, que semblava conéisser pas lo tipe veterina, explica lo nom per un mot latin inatestat (vulgar), *vitr-ina, « veirièra (en lengadocian), fabrica de veire ». Mas desempuèi, aquelh tipe de nom z-es explicat per veterinae, « animau de bast » ----> « estable d'una abitarèla, sus una viá romana per exemple » [7],[8]. Lo grop -tr- baila normalament -i-, a data anciana (e donc per exemple petra > pèira, *vitrina > veirina), mas se la sincòpa z-es pas tròp aboriva (se veterina ven pas tròp leu vet'rina), l'evolucion z-es *vederina, puèi vedrina.
Istòria
Lo 4 de junh 1845, la comuna de Vedrinas (nom supausat) saguèt annexada a Vèlha Briude [6].
En 1789, Vèlha Briude fasiá partida de la província d'Auvernhe, de l'eleccion e subdelegacion de Briude e delh ressòrt de Montpensèir. Sa gleisa parochala, diocèsi de Sant Flor e archipreirat de Briude, z-èra delh vocable de Sant Vincenç [3].
↑segon [1] e [2] Demai lo panèu de senhalizacion d'intrada del viatge balha la forma non normalizada Veïa-bride mas que tendriá a justificar la forma conservatritz velha
↑Albert Massebeuf, Pe Bride, à travers Brioude, Edition imprimerie Watel, Brioude, 1985. "Véïa Bride".