Las fòrmas ancianas son : Capella in honore S. Petri..., sita... in vicaria Cantilianico, in villa quæ dicitur Maceriaco en 907, Mazeirac en 1127, Ecclesia de Maseiras en 1221, Ecclesia parochialis de Masayrat en 1288, Prior de Mazayrat en 1350, Mazeyrac près de Langhat en 1401, Masayrac en 1457, Parochia de Maseyraco en 1458, Maseyrac en 1480, Ecclesia paroch. B. Petri de Meseyraco en 1489, Mezeyrac en Auvergne en 1572, Maserat en 1576, Mazeirac (mapa de Cassini, alh secle XVIII) [1].
La prononciacion aproximativa z-es [maze'ɾa] [2] (reduccion delh diftongue ei).
Lo nom es diferent delh de Maserac, mas l'a influenciat.
Segon Dauzat e Rostaing, Maseirac ven delh nom latin d'òme Macerius, ambelh sufixe -acum[3]. Donc la grafia *Maserac d'Alèir[4] es una fòrma erronèa.
Crispinhac
Crispinhac (o Crespinhac) z-es juste a l'èst de Maseirac; amb l'urbanizacion, las aglomeracions se tòchan. Las fòrmas ancianas son : Mansus de Crespinhac en 1459, Crispinhacum en 1490 [5]. Crispinius ven delh nom latin d'òme Crispinius, derivat de Crispius, ambelh sufixe -acum (cf. Crespinh).
En 1789, Maseirac fasiá partida de la província d'Auvèrnhe, de l'eleccion e subdelegacion de Briude e delh ressòrt de Riam. Sa gleisa parochala, diocèsi de Sant Flor e archipreirat de Lanjac, z-èra delh vocable de Sant Pèire; lo priorat d'aquelh borg aperteniáa l'abadiá de La Chaa Dieu[1].
En 1972, lo 1èir delh mes lòng de 1973 segon l'INSEE, la comuna, alara sonada simplament Mazeyrat-Crispinhac, saguèt reunida, amb lo nom actual de Mazeyrat-d'Allier, a las comunas vesinas de Relhac (en francés Reilhac) e de Sent Èble (noms occitans a verificar) (en francés Saint-Eble)[6],[7]..
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 444, a Mazeyrat-Aurouze (ancian nom de Mazerat-Aurouze)