Quanha que siá la finala, la primèira sillaba es en Chaum-[3], amb reduccion regulara delh diftongue en [u].
Las fòrmas ancianas son (per Lo Chastel Bas) Castrum inferius de Chalmeyllis en 1291, Villa seu castrum de Chalmelhys en 1295, Castrum del Chalmelhis inferius sive lo Sotra en 1310, Castrum et villa del Chalmelhis inferiore en 1321, Castrum de Charmelhes, castrum de Chalmelhes lo Soteyra en 1311, Chaumellys le Soubzterin en 1447, Chaumelis le Bas alh secle XVI (per Lo Chastel Naut) Castrum Calmilliacus alh secle XI, Chalmilis vel Chalmillis en 1163, Castrum de Chalmelhis en 1164, Chamellum en 1171, Calmilisius en 1213, Parochia de Chalmelis alh secle XIII, Chalmelhys en 1381, Chaumelis en 1403, Le Chastel de Chaumeles en 1419, Chaumilhy alh secle XV, Chaumelis l'Hault alh secle XVI, Le prieuré de Choumelys le Hault en 1574, L'église parochielle de Saint Pierre de Chomelix en 1644 [3].
Segon Dauzat, Chaumelh (nom supausat) ven delh nom galloroman d'òme Calmillius, ambelh sufixe -acum[4].
Segon Joan Arçac, la fòrma Calmilliacum utilizada per Dauzat ven delh Monestier de Gaselha. Lo nom deriva en realitat delh bas latin calmis, d'origina preceltica, qu'aviá benleu lo sens de « plana (nauta) rochosa » e avòra de « nauçada plana, luòc inculte, pastenc naut, landa »; la finala vendriá benleu delh sufixe -il, amb la terminason -is, caracteristica delh locatiu, a l'epòca delh Bas Empèri [5].
Pigèiras
Las fòrmas ancianas son Locus de Pigeriis supra Chalmelhes en 1311, Mansus de Pigeyras en 1321. Pigèiras z-es sobre un compendium de la viá Bolène. Los luòcs ont se deviá pagar lo peatge (bas latin pedagium) z-èran las pedagiarae[6].
Istòria
En 1789, Chaumelh (?) dependiá de la província d'Auvernhe, de l'eleccion de Briude, de la subdelegacion de Lanjac e delh ressòrt delh presidiau de Riam. Sa gleisa parochala, diocèsi delh Puèi de Velai e archipreirat de Sant Pàulhan, èra delh vocable de Sant Pèire; lo refectorier de l'abadiá de la Chaa Dieu presentava a la cura[3].
Lo Chastel Naut (en francésChomelix-le-Haut) z-èra una senhoriá qu'aperteniá a la maison d'Alègre e que dependiá en fèu, alh secle XIV, delh duchat d'Auvernhe. I aviá un priorat que dependiá de l'abadia de La Chaa Dieu e unit a la refectorariá. Lo vocable (delh priorat, se supausa, estant que lo de la gleisa parochala z-èra e z-es enquera Sant Pèire) èra Sant Ferriòl. Lo Chastel Bas (en francésChomelix-le-Bas) z-èra una senhoriá desmembrada de la del Chastel Naut, qu'aperteniá a la maison de Chalencon e que dependiá en fèu delh baron d'Alègre e en rèire-fèu delh comte de Forés[3].