Las fòrmas ancianas son ecclesia... S. Juliani... in comitatu Velavensi... in vicaria Civitatis vetulae, en latin, en 943, In villa quae dicitur Fimum Canis in pago Vellaico, en latin, vas 985, in eodem Vellaico, in pago quem Fimes vocant, unam ecclesiam in honore S. Juliani dedicatam, en latin, en 993, Ecclesia de Fix, vas 1343, S. Julien-de-Fis, en 1379, S. Julien-de-Fiz, en 1401, Parochia S. Juliani de Finis, dioc. S. Flori, en 1458, Fix-d'Auvergne, en 1790, Fix-Villeneuve, nomenclatura oficiala, en 1802 (per Fins lo Bas), Villa de Fis, en 1272, Ecclesia S. Genezii de Fys, en 1326, S. Genez-de-Fiz, en 1401, Fix-de-Velai, en 1790, Gineys-de-Fix, en 1794 (per Fins lo Naut) [2]. Fins ven del latin finis, « limit » que serviá per de luòcs plaçats a la fronteira de doss ciutats galas [3].
Vairac
Las fòrmas ancianas son Veyrac en 1461, Veyracum en 1474 [4]. Vairac ven delh nom latin d'òme Varius, ambelh sufixe -acum[5]
Istòria
Jos l'Ancian Regime, i aguèt doas parròquias a Fins, la una en Brivadés (Auvernhe) e l'autra en Velai (e Senta Gènia de Vilanòva èra pas parròcha). La mapa Cassini mòstra Fix le Haut e Fix le Bas en los inversant [6]. La correspondéncia es doncas :
sud-oèst, Fins lo Bas, glèisa de Sent Julian, Auvèrnhe, diocèsi de Sant Flor, archipreirat de Lanjac; lo prior de Sant Pèire lo Monastièr delh Puèi presentava a la cura;
nòrd-èst, Fins lo Naut, glèisa de Sent Genèis, Velai, diocèsi delh Puèi de Velai, archipreirat de Sent Pàulhan; l'avesque delh Puèi presentava a la cura (empacha pas qu'al civil Fins lo Naut èra de la província d'Auvèrnhe, de l'eleccion de Briude, de la subdelegacion de La Chaa Dieu e delh ressòrt delh presidial de Riam)[2].
En 1860, lo barri de Fins Bas, los vilatges o chastèls de La Bastida, Veyrac (o Vairac?), Aubaron, situats al sud o al sud-oèst de Fins, qu'apartenián a la comuna de Vilanòva saguèron estachats a Fins.
L'aument de populacion de 1861 s'explica per l'estachament de Fins Bas, qu'aparteniá a la comuna de Senta Gènia de Vilanòva. Lo de 1886 e 1891 es contemporanèu d'una baissa d'importància comparabla a Ceu d'Alègre; s'agís pas d'un eschamge de territòris perqué las doás comunas se tòchan pas. S'agís pas tanpauc de trabalhs per la construccion de la linha Sent Jòrgi d'Aurac-Lo Puèi de Velai, achabada en 1874.
En 2018 la populacion èra de 128 abitants e la densitat èra de 16,18 ab/km².
↑Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 693, a Vairé, per d'autres luòcs