Lo borg es separat en dos vialatges, un alh nòrd compren la glèisa, l'autre alh sud, dins una virada, lo pus important, encara que petit, compren l'ostau de comuna.
Las fòrmas ancianas son Vielprat en 1225, Vetus Paratum en 1290, Vetus Pratum en 1298, Ecclesia parochialis S. Martini de Veteri Prato, Parochia Belli Prati en 1484, Velprat en 1521, Vilprat en 1583 [2].
Lo nom es format de vièlh (vielh ?), delh latin vetulus, e de prat, delh latin pratum[3].
Lo sens literal es clar, la motivacion nos eschapa. L'adjectiu saguèt confondut amb bèl (en 1484) : indici de betacisme ?. La fòrma de 1290 sembla pas, practicament, donar un sens acceptable. Las fòrmas delh sègle XVI fan supausar un adjectiu que seriá velh (cf. velha alh femenin, en auvernhat). Chal conéisser la prononciacion exacta.