Segon Dauzat e Rostaing, Vièlha (Tolosa) representariá le latin viculus, diminutiu de vicus. Le vicus « grop d'abitacions, vilatge », qu'a pas d'estatuts, s'opausava, en dret, al municipium, vilatge de ciutadans romans, e a la colonia, vilatge de colons [6].
Segon Negre, Vièlha Tolosa designava al sègle XIII una glèisa parroquiala, dedicada a Sent Sernin, près de l'ostal apelat ara Sent Sarnin, comuna de Puègbusca; del sègle XVII, data la glèisa parroquiala actuala dedicada a Sent Joan Baptista, a 1500 m al nòrd-oèst de l'anciana e a mai d'un km al sud-èst de l' emporium preroman de la Planha, comuna de Vièlha Tolosa. Las fòrmas ancianas son Veteram Tolosam en 1279, de Veteri Tholosa en 1289, Vielha Tholosa en 1428 [7]. Tot ben qu'a 3 km de l' emporium, la glèisa del sègle XIII sembla que foguèc apelada Veteram Tolosam, pr'amor d'aquelas roïnas, de susfàcia importanta. Segon Ernèst Negre, es riscat de pensar qu'aquelas roïnas se sonavan Tolosa dins l'Antiquitat [8].
Istòria
Estatua del primièr sègle ab. -C.
Lo site seriá estat abitat dempuèi los sègles VIII e XIII ab. C., benlèu pels Ibèrs. A partir del sègle III ab. C. foguèt ocupat pels Vòlcas Tectosages[9]. Lo lòc venguèt Tolosa Tectosagum, una ciutat activa amb de telièrs d'artesans, dos temples e d'importantas relacions comercialas, en particular pel vin importat d'Itàlia. Los Romans aquí s'establiguèron al sègle I ab. C. e ne faguèron un emporium, plaça comerciala ont passavan las monedas e las merças de gaireben tota Euròpa. Al sègle I, lo site foguèt abandonat al profièit de la novèla vila romana al centre vila de Tolosa.
Lo vilatge actual, Veterem Tolosam al sègle XII, se desvolopèt a l'èst de l'ancian site.
Pendent l'Ancian Regime, Vièlha Tolosa èra de la diocèsi civila de Tolosa, doncas de la província de Lengadòc, de la generalitat de Tolosa, de l'archidiocèsi de Tolosa, de la senescauciá de Tolosa. Le vocable de la glèisa èra Nòstra Dòna (ara Sent Joan Baptista). Tanlèu 1790, Vièlha Tolosa èra del canton de Castanet[10].
(fr)Anne Le Stang, illustracion: Catherine Piskiewicz, Histoire de Toulouse, col: Histoire des villes illustrée, ed: Le Pérégrinateur, 2006, 221p, ISBN 2-90352-44-7}}
Comunas de laNauta Garona (Lengadòc e Gasconha) (comunas actualas, comunas que contenon de comunas delegadas, ancianas comunas, ancianas comunas vengudas comunas delegadas)