Bèlberaud [ 1] , [ 2] , [ 3] , [ 4] (Belberaud en francés ) es una comuna lengadociana situada dins le departament de la Nauta Garona e la region d'Occità nia , ancianament de Miègjorn-Pirenèus .
Geografia
Comuna de l'airal urban de Tolosa situada dins son pòl urban en banlèga Sud-Èst de Tolosa situada en Lauragués , a 20 km de Tolosa . Es dins la val de l'Èrs Mòrt .
Mapa de la comuna e de las comunas vesinas.
Perimètre del territòri
Toponimia
Vèlberaud o Velberaud , atestat Valleberaudi en 1267, ven del latin vallis , « val », e del nom d'òme Beraud
[ 5] , [ 6] . La notari capitulari qu'escriguèt un document en 1428 dins le quadre de la diocèsi civila de Tolosa nòta Val Beraud [ 7] .
Le passatge de Val a Vel es esporadic en lengadocian e en gascon , coma per exemple a Velflor , Velbaser o a Velromana , Velpronda , [bɛt'klaɾɔ] (de vallem claram ) e [bɛt'kaβɔ] (de vallem cavam ) en Gasconha [ 8] . Non i a donc cap ligam ambe bèl [ 9] . Citem tanben en francés la vallée (sic) de la Bellongue . Es pas impossible qu'una subrevolucion mene per analogia a Vèl- , per analogia ambe bèl- ; sovent, non se sap sense recèrca locala.
Istòria
Pendent l'Ancian Regime, Bèlberaud èra de la diocèsi civila de Tolosa , doncas de la provÃncia de Lengadòc , de la generalitat de Tolosa, de l'archidiocèsi de Tolosa e de la senescauciá de Lauragués. Le vocable de la glèisa es Sant Joan Baptista de Savinhac (?). En 1790, Bèlberaud èra del canton de Basièja , en l'an IX, del canton de Montgiscard . [ 10] .
Administracion
Lista dels cònsols successius
Periòde
Identitat
Etiqueta
Qualitat
mai de 2020
(2026 )
Rafaël Sorroche
junh de 1995
2020
Michèle Garrigues
PRG -MRSL
retirada, vicepresidenta del Conselh Regional
abans 1988
?
Hugues Périmony
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
Demografia
En 2018 la populacion èra de 1504 abitants e la densitat èra de 201,34 ab/km².
Lòcs e monuments
Personalitats ligadas amb la comuna
Véser tanben
Ligams extèrnes
Nòtas e referéncias
↑ Pojada , Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3 .
↑ «Toponimia occitana ».
↑ Congrès permanent de la lenga occitana . «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan ».
↑ Institut d'Estudis Occitans . «BdTopoc–Geoccitania ».
↑ Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France , Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 68
↑ Ernest Nègre, Toponymie générale de la France , volume III, n° 29 486
↑ Raymond Corraze, Le diocèse civil de Toulouse en 1428 : géographie et onomastica , in Annales du Midi , 1953 [1]
↑ Paul Burgan, André Lafon, Toponymie du Tarn-et-Garonne , Association Antonin Perbosc, 2006, p. 230
↑ Jacques Astor, Dictionnaire des Noms de Familles et Noms de Lieux du Midi de la France , ed. du Beffroi, 2002, p. 792
↑ Dictionnaire des localités de la Haute-Garonne , p. 5 e 1 https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html https://docplayer.fr/14783413-Dictionnaire-des-localites.html