Patrici Pojada dona de fòrmas ancianas : Alveiros, en 970, Alvers en 1074-1075, Alveriis en 1272 e en 1375, puèi Albietz en 1385 e 1390, Albies en 1293 e 1460, Albers en 1308, Alberiis, Averni en 1318-1325. La prononciacion es [al'βjɛs] [6]. Las darrèras testimònian de l'avançada del betacisme (confusion de v e de b, al benefici del segond) e Patrici Pojada, entre Alvièrs e Albièrs, causís la primièra grafia, basada sus las atestacions istoricas pus ancianas [6].
L'interpretacion de Dauzat, seguit pels Féniés, que fan del nom un derivat del latin albarus, « albar » [7],[8], es donc malaisida.
Segon Negre, citat per P. Pojada, lo nom local de l'aliguièr seriá albièr, prononciacion que Pojada a pas pogut verificar sus plaça. Segon Joan Coromines, citat tanben per Patrici Pojada, Albièras, los toponimes catalans Albera e Alp serián derivats de la basa indoeuropèa *ALBHI, de sens discutat (« blanc » o idronomic) [6]. Meteissa dificultat per b.
Per Auvers (Naut Léger) (fòrmas ancianas en Alvers), tanben citat per Patrici Pojada, Dauzat prepausa lo gallic Arvernus, escais (etnic) o are, « davant », e vèrn, « vèrn, vèrnhe » [9],[6].
Delamarre, per Auvers, prepausa aruernon, la proprietat d'Arvernos, ambe una dissimilacion [aboriva] arv > alv[10].
Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Las Cabanas; es ara del canton de Haute-Ariège (en francés), donc de Nauta Arièja.
Comunas d'Arièja (Lengadòc e Gasconha) (comunas actualas, comunas que contenon de comunas delegadas, ancianas comunas, ancianas comunas vengudas comunas delegadas)