La prononciacion es [ʒes'tjɛs]. Las fòrmas ancianas son villa de Gesteriis en 1272, Gesteriis en 1298, Gestes en 1380, Gestiers en 1385 e 1390, Gesties cap a 1460 (Cronica d'Esquerrièr)[5].
Segon Dauzat, Gestièrs vendriá del latin ginesta, « ginèsta, ginèst, genèsta », ambe sufixe -inas-. Dauzat explica que l'n intervocalica tomba en gascon [6], mès Gestièrs es pas dins lo dialècte gascon. Lo sufixe de Dauzat pausa tanben problèma.
Segon Negre, citat per Patrici Pojada, Gestièrs es lo plural de l'occitan atestat localament gestièr, equivalent de genestièr. Gestièrs es dins lo dialècte lengadocian, mès -n- intervocalica tomba coma en gascon. Segon Lemoine, Viteau, Astor, citats per Patrici Pojada, le nom ven del latin genesta « ginèst, ginèsta »[5].
Segon Patrici Pojada, la possibilitat d'un derivat de ginèsta ambe tombada de -n- intervocalica es problematica ni per las afirmacions de Negre. Sembla pas que Pèire Bèc en parle dins Les interférences linguistiques entre le gascon et le languedocien dans les parlers du Comminges et du Couserans. Essai d'aréologie systématique, 1968. I a benlèu d'autras solucions[5].
Istòria
Gestièrs foguèt annexada per Siguèr entre 1790 e 1794, mès tornèt prene son independéncia entre 1795 e 1800.
Comunas d'Arièja (Lengadòc e Gasconha) (comunas actualas, comunas que contenon de comunas delegadas, ancianas comunas, ancianas comunas vengudas comunas delegadas)