Sant Andrieu e Apèla
Sent Andriu e Apèla[1] o Sent Andreu e Apèla (Saint-André-et-Appelles en francés) es una comuna d'Occitània, en Agenés [2], administrada per lo departament de Gironda de la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània. GeografiaPerimètre deu territòriToponimiaLas atestacions ancianas fornidas per Béatrice Boyrie-Fénié son : Sanctus Andreas, en latin, en 1361, e Apela (capela de ~), en occitan, en 1326. Béatrice Boyrie-Fénié escriu textualament : Sent Andriu e Apela [sentan'drew e a'pɛlɔ], en laissant a l'interpretacion la plaça que refusa a l'informacion. Lo prumièr element se referís a l'apòstol Andreas. Ap(è)la deu venir deu nom de persona romanic Apella, tractat coma si fuguèsse *Appella, puèi que i a pas agut de sonorizacion de -p- intervocalic (a l'exemple d'Apèla un omonime de Tarn, estudiat per Ernèst Negre). Bénédicte Boyrie-Fénié considèra que l' s d'Appelles (en francés), es adventícia. Coma lo parlar local pronóncia pas las consonantas finalas, aquò deuriá pas intervenir dins la grafia en occitan[3]. La grafia de la mapa Cassini per la segonda parròquia es Appelle [4], los sites toponimics occitans donan Sent Andriu e Apèla, segon la prononciacion d' Apèla [5] o Sent Andriu e Apela[6]. Si la prononciacion fornida per B. Boyrie-Fénié es observada e pas teorica, la grafia de la prumièra parròquia es Sent Andreu (o Sent Andreus : cf. Sent Andrés (de Cubzac), segon l'Atlàs Lingüistic de la Gasconha, vengut logicament de *Sent Andreus) e la de la segonda es Apèla.
IstòriaSent Andrieu annèxa Apèla (o fusiona emb Apèla) entre 1806 e 1820. Lo borg es transferit au Pont de la Beauze, en francés, (Lo Pont de la Beusa ?), en 1960 [8]. Administracion
Demografia
Demografia d'Apèla (1800-1806)
Luècs e monumentsPersonalitats ligadas emb la comunaVeire tanbenLigams extèrnesNòtas
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
.svg){kind=small}
Portal di Ensiklopedia Dunia
