Veguèir
Veguèir[1] (Béguey en francés) es una comuna bordalesa [2] de Guiana, lingüisticament gascona, administrada per lo departament de Gironda de la region de Novèra Aquitània, ancianament d'Aquitània. Geografia![]() Perimètre dau territòriToponimiaLas fòrmas ancianas son apud Nairag, en 1155-1183, a cappellano de Nayrac o (?), en latin, en 1335-1336, Sanctus-Saturninus-de Neyrac, en 1339, cappella de Neyraco, Sanctus-Saturninus-de Neyrac, en 1398 [3]. L'ancian nom de la comuna es Nairac, dau nom d'òme gallés Nerios, latinizat en Nerius e sufixe gallés -ācon, latinizat en -acum. Coma lo resultat normau es *Neirac, Nairac es benlèu una fòrma ipercorrècta, a l'escrit o dens la realitat. Lo nom es donc passat a Veguèir, qu'a lo sens en gascon girondin dau latin gallus (gal, gau, jau, poth, hasan, etc); la fòrma locala actuala sembla puslèu viguèir, mes veguèir existís tanben [4]. Veguèir èra lo nom d'un castèth avant lo sègle XIV [3], situat a Nairac. Los abitants d'aqueth castèth, senhors de Cadilhac, s'aperavan los Viguiers, nom de foncion; mes i a una auta explicacion, benlèu pas contradictòria damb la prumèira : un viatjaire, Abraham Golnitz, explica dens una de sas nòtas de viatge de 1638, que s'èra restaurat dens una aubèrja près de Garòna, situada hòra d’una encinta fortificada, dens un lòc aperat Bigui, ont se trobava de las veituras de logatge; aquera aubèrja auré portat l’ensenha « Lou Bigay », pr'amor d’un viguèir plaçat sus una crotz a costat de l’establiment [5], benlèu la qu'existís enquèra o una auta au medish lòc. IstòriaAdministracion
Demografia
Lòcs e monuments
Personalitats ligadas damb la comunaVeire tanbenLigams extèrnesNòtas
|
Portal di Ensiklopedia Dunia