Las fòrmas ancianas son : Ecclesia fundata in honore S. Victoris, et est sita in patria Arvernica, in comitatu Tollornensi, in vicaria Libratensi, in loco qui dicitur Sanctus Victor en 940, Domus S. Victoris, Claromontensis dioc. et ord. S. Anthonii en 1383, La maison de S. Viteur en 1392, S. Victour en 1400, Victor-la-Montagne en 1793 [1]. Sant Victor, Victor tanben en latin, es un papa deu secle II, un martir deu secle III, un avesque de Cartago deu secle V [2].
Chairac
Las fòrmas ancianas son : In patria Arvernica, in aice Cheiracensi, villa cujus est vocabulum Charaisago en 825, Villa quæ dicitur Karaisacum en 960, Charaisach au secle XI, Charaizac en 1163, Karasiachum au secle XII, Cheyrat en 1610, Chairat en 1820 [3].
Joan Arçac constata que segon Dauzat, los Cheyrac venon de Cariacum, delh nom latin d'òme Carius, ambelh sufixe -acum, mas que dins quauques cas s'explican per de cheires volcanicas. Arçac a tendéncia a generalizar aquela explicacion per l'environment rochós [4].
Las fòrmas ancianas, amb -z- interior, mòstran que s'agís pas de Carius, mas probablament de Caratios, citat per Xavier Delamarre a prepaus de Chareyziat[5] : *Caratiacon > *Charasiago > Charaisago (825) > Charaisac (1163), davant l'amudiment de s. Mas Cheiracensi fai pensar que lo fenomèn poiriá èsser pus ancian, en tot cas coma varianta.
Istòria
En 1789, Sent Victor d'Arlhenc dependiá de la província d'Auvernhe, de l'eleccion de Soire, de la subdelegacion de Sent Amanç de Ròcha Savina e delh presidial de Riam. Sa gleisa parochala, diocèsi de Clarmont e archipreirat de Liuradés, èra consacrada a sant Victor; lo comandor de la localitat, òrde de Sant Antòni de Vienés, presentava a la cura [1].